Publicitat
Publicitat

ESPANYOL

Quique pressiona per tancar la plantilla

A l’espera que es resolgui el cas Gerard Moreno, el tècnic es mostra preocupat abans de l’inici de Lliga

“No estic gaire content, no em sento feliç, però hem d’esperar a veure com acabem de compondre la plantilla i després direm què passa”. Les paraules i el gest seriós i preocupat de Quique Sánchez Flores després del partit a Nàpols, en què l’Espanyol va caure per 2 a 0, van fer evidents la inquietud del tècnic sobre la planificació esportiva del club blanci-i-blau d’aquest estiu. Si a principis de juny l’entitat assegurava que no caldria esperar als últims dies de mercat per tancar la plantilla, ara sembla que el que va passar el curs passat, amb un 31 d’agost farcit de moviments, es podria repetir.

Preguntat per la imatge mostrada contra el Nàpols, el partit més fluix dels blanc-i-blaus aquest estiu, Quique va insistir que estan jugant sota mínims, amb diversos lesionats i poc fons d’armari. Una situació que també afecta els futbolistes, sobretot en l’aspecte mental: “Veníem molt al límit altre cop, no esperàvem res diferent. L’estat d’ànim amb què afrontem els partits és diferent. Sabem les possibilitats que tenim, són molt evidents. Estem encantats de no perdre més jugadors”.

La massa salarial

L’avís del tècnic madrileny és clar. Assegura que fan falta reforços si es vol seguir creixent i competint amb els altres equips de la Lliga espanyola que aspiren a entrar a Europa. Naldo, l’última incorporació periquita, ja va sumar-se ahir al grup, però l’Espanyol, a qui el límit salarial segueix limitant, encara té diversos moviments pendents. La sortida de Felipe Caicedo, presentat ahir amb el Lazio, dona una mica d’oxigen a una entitat que alliberarà massa salarial amb la sortida de Montañés, que podria no ser l’única de l’estiu. El club ha fet saber a Álvaro quin serà el seu rol, i totes dues parts estan buscant una solució.

Gerard té l’última paraula

A Quique Sánchez Flores tampoc li agraden els dubtes sorgits entorn a la figura de Gerard Moreno, futbolista que està a l’òrbita del Vila-real. La seva situació contractual és complexa: tots dos clubs comparteixen els drets federatius; el club groguet no vol vendre la seva part i, si el jugador volgués marxar, podria fer pagar a l’Espanyol el 30% de qualsevol oferta que superi els set milions d’euros.

Però el cas Moreno té una via d’escapatòria ben senzilla: si el jugador vol seguir a l’Espanyol, no hi ha res més a parlar amb cap club. Només en cas que el davanter de Santa Perpètua de Mogoda es veiés temptat per una suculenta oferta del conjunt castellonenc (després de vendre Roberto Soldado li podrien oferir un salari que doblaria la fitxa que li paga l’Espanyol), l’Espanyol s’hauria de preocupar per veure si ha de pagar el percentatge corresponent per retenir-lo.

Una important oferta econòmica seria el gran al·licient del Vila-real per convèncer el jugador de tornar al Madrigal, d’on va sortir el 2015 rumb al club que el va formar. El davanter ha insistit diversos cops que vol seguir, i per això en els últims mesos ja ha refusat nombroses ofertes de pes de diferents clubs. Ara, però, demana a l’Espanyol un gest (més enllà de la renovació que l’entitat li oferirà en els pròxims mesos): la seguretat que el club no el vendrà més endavant, o el que és el mateix, comprar l’altra part dels seus drets al Vila-real, que no vol ni sentir-ne a parlar, conscient que pot fer negoci més endavant en cas de no poder recuperar-lo. De moment, però, la posició de Moreno és clara. Si ell vol seguir, no hi ha clàusules ni clubs que valguin. L’Espanyol i ningú més. La paraula i el convenciment del jugador de seguir, per tant, han de ser les prioritats del club. Amb això tindran tranquil·litat.

Més continguts de