Publicitat
Publicitat

Futbol Català

Entrevista amb el fundador del Torneig d'Històrics del Futbol Català

Rafael Joaquim: “Els jugadors de Segona B aniran a robar perquè no tenen ni ofici ni educació”

L'històric dirigent barceloní considera que l'esport rei a nivell territorial "anirà a pitjor" per culpa de "l'arrogància i la falta de diners"


Seixanta cinc anys en el futbol territorial donen per molt. El president del Torneig d'Històrics del Futbol Català, Rafael Joaquim, asseu en una cadira de la cafeteria del Municipal del Guinardó, el camp del seu estimat FC Martinenc. Té ganes de parlar. Mentre es toca repetidament la insígnia commemorativa del 25è aniversari de l'Històrics, analitza i valora l'actualitat del futbol de casa.

"Tots els clubs d'Espanya estan arruïnats. S'ha de partir de la base que a dia d'avui els capritxos es paguen cars. Gastar-se el que no es té és la tònica i l'error més gran. Presumir de milionari no costa gaire, però ser-ho ja és molt més difícil", adverteix. No confia en el ressorgiment del futbol català. És més, "anirà a pitjor" i opina que "deixar-se els diners en el futbol és tirar-los perquè no et retorna res, ni una petita satisfacció".

Amb quatre pinzellades fa un repàs als clubs més importants del Futbol Català, com són el Sant Andreu i l'Europa. No escatima temps a dir que "van amb una arrogància que sembla que perdonin la vida als que juguen a Regional". A més, creu que viuen "d'un passat que ja és història. Aquests records està molt bé tenir-los, però a les parets de casa i a l'armari, no plens de pols en llocs públics immortalitzant una cosa que ja no tenen".

Joaquim manté que "el futbol és cultura" i que aquesta combinació "permet caminar recte per la vida". Malgrat això, li agradaria equivocar-se al dir que "els jugadors pensen que guanyant sis milions de peles poden jugar a Segona B. D'aquí dos anys aniran a robar, perquè no tenen ni ofici ni benefici. No tenen ni educació ni cultura, no tenen res".

Alhora, alaba la gran tasca que està realitzant el Muntanyesa en el seu primer any a Tercera Divisió. Però ja ha avisat a l'entrenador Miquel Carrillo que "tot el que l'equip està fent en la primera volta ho poden perdre, en un tancar i obrir d'ulls, en la segona".

Indignat

"La Copa Catalunya és un fracàs", així de contundent ho diu. "Si hagués estat pa tou, l'Històrics ja faria cinc anys que no es jugaria perquè la Federació volia assumir la direcció del torneig", apunta. "Per sort, tinc les idees molt clares: m'agrada manar i dirigir, manar i atorgar".

Per tant, quan li van proposar la cessió del torneig va dir que no. "Sovint sento a més d'un directiu dient que el Torneig d'Històrics s'ha menjat la Copa Catalunya. Això és perquè des de la Federació no ho han sabut fer", sosté. "S'ha disputat la Copa de l'any passat, eh! Home! On anem fent la del 2009 el 2010?", exclama indignat. "S'han vist ofegats i han fet el triangular. Però el 3 en 1 (tres partits de 45 minuts cadascun) ja el faig jo als Històrics, perquè amb els presidents i els entrenadors dels clubs participants ho hem pactat d'aquesta manera. Jo escolto el criteri de tots", assegura.

Prestigi nacional

L'Històrics ha arribat al quart de segle amb tota la seva plenitud: "Ja no només volen participar-hi els clubs grans de Catalunya, sinó que altres que no són centenaris també volen jugar-lo", declara eufòric. "S'ha de felicitar als clubs per entendre la labor de crear un certamen fins ara desconegut a Catalunya. Ara té prestigi a casa i a la resta d'Espanya", respon orgullós, i manifesta que ha rebut cartes d'amics d'arreu del país elogiant l'Històrics. "Em diuen que som l'admiració del futbol català i que no entenen com cap federació ni cap club del país n'hagin organitzat un semblant", revela.

Modèstia a part

Reconeix que potser sí que podria ser vicepresident de la catalana o de l'espanyola "gràcies a la imatge que tinc a dia d'avui, però la modèstia amb què vaig per la vida contraresta aquesta possibilitat". No es va plantejar escalar llocs dins de la Federació perquè, en els anys setanta, "no era una persona amb els coneixements que tinc avui", afirma, "i tampoc tenia les amistats i relacions de què ara gaudeixo en el futbol català i espanyol". Però ara les coses han canviat. És conscient que "les coses s'han d'enfocar per on es té la capacitat". Insisteix que no es vol fer "l'home senzill i maco", però que "en el món del futbol, o t'hi dediques de veritat o no ho fas". "I jo m'hi he dedicat massa", puntualitza.

Distinció

Després d'una vida entregada al futbol, no oculta que està cansat. "Hi ha poca gent darrere meu que pugui tirar endavant amb aquest torneig". A pesar d'això, revela que té la sensació que volen que passi a un segon pla, com a president d'honor de l'Històrics. "Ja m'agrada que em valoritzin, i diran que sóc molt modest, però no penso fugir de la jugada", avisa. Per això, anuncia que encara que passi a segona fila no perdrà "la capitania de l'organització i el seguiment del d'Històrics". "I això m'ho han de respectar sempre", defensa.

Està jubilat amb el permís del Torneig d'Històrics. Però per les tardes, si no va a xafardejar a un centre comercial, va a la Federació per comentar coses. Malgrat que Jordi Casals i la que fins ara era seva directiva el volen dins, es resisteix. "Jo no repudio que em vulguin, però els demano que la porta sempre estigui oberta perquè pugui entrar", conclou.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT