Publicitat
Publicitat

Avui debuta la primera atleta olímpica de l'Aràbia Saudita

Un gran salt per a les dones, però les tanques hi són

Durant la cerimònia d'obertura dels Jocs, Jacques Rogge, president del Comitè Olímpic Internacional, va treure pit en recordar que "per primera vegada en la història olímpica tots els equips participants tindran els atletes de sexe femení; aquest és un gran impuls per a la igualtat de gènere". És cert que les dones han arribat a grans fites si ho comparem amb els primers Jocs moderns, celebrats a Atenes el 1896, quan el seu rol es va limitar a ser espectadores. En els últims anys, els avenços han estat significatius. Fins i tot comparat amb els Jocs d'Atlanta el 1996, quan 26 nacions no hi van enviar atletes femenines.

No obstant això, la lluita per la igualtat real està lluny de ser guanyada. Per primera vegada, l'Aràbia Saudita ha enviat dues atletes per competir a Londres, juntament amb una àrbitre. No obstant això, les tres dones que van participar en la cerimònia d'obertura van caminar darrere dels homes, no entre ells. Per a alguns occidentals, això ha estat un recordatori de la posició submisa de les dones dins aquesta monarquia conservadora islàmica, on l'esport està prohibit per a les nenes a les escoles i a les dones no se'ls permet conduir.

"Hauria estat poc realista esperar qualsevol altra cosa d'una societat en què homes i dones generalment viuen separats", va dir Christoph Wilcke, un expert en l'Aràbia Saudita de Human Rights Watch, una entitat que ha pressionat amb força per la inclusió de les dones del país en els Jocs Olímpics.

La participació de les dones saudites segueix sent complicada, també amb els Jocs ja començats. Avui divendres està previst el debut en judo de Wodjan Ali Sèrah Abdulrahim Shahrkhani. Una judoka a qui les autoritats saudites obliguen a competir amb el hijab o mocador al cap. No obstant això, la Federació Internacional de Judo va dir la setmana passada que Shahrkhani no podia competir amb el cap cobert per raons de seguretat i per preservar el "principi i l'esperit del judo." Aquesta setmana un diari saudita, citant el pare de Shahrkhani, va dir que es retiraria de la competició si no pot portar el hijab. Les autoritats olímpiques, doncs, van dir que treballarien per tractar de resoldre la situació. El futbol també va prohibir els hijabs fa temps, però els va acabar aprovant fa un mes. Per descomptat, el judo és un esport diferent, ja que l'ús de les mans és fonamental. La seguretat ha de ser primordial, però, sens dubte, es pot trobar un remei. En cas contrari, la situació serà ben compromesa per al COI i per als saudites.

"La situació del judo és un desastre", ha comentat Wilcke. "La participació de les dones saudites ha estat un dels temes principals per al COI, no pot deixar de semblar estrany que no s'hagi parlat del tema de la roba; aquesta seria una de les primeres coses en la llista de deures per fer en un cas així".

Shahrkhani podria competir sense un mocador al cap si l'esdeveniment no es fes per televisió, però això sembla poc probable, segons Wilcke. També s'ha suggerit una coberta per al cap com la que es fa servir en partits de futbol. Si no es resol l'assumpte, la situació creada podria portar a un escenari "amb els sentiments ferits d'ambdós costats, per als saudites per no haver-se complert el que van parlar i per al COI pel fet de no trobar l'equilibri en un cas com aquest". Des del COI s'assegura que la solució ja s'ha trobat, però hi ha cert misteri sobre com serà la tela utilitzada.

L'altre atleta de l'Aràbia Saudita que competirà, a partir del 8 d'agost, és una corredora dels 800 metres anomenada Sarah Attar. Attar va créixer, viu i s'entrena a Califòrnia, on assisteix a la universitat de Pepperdine. De moment, la seva família ja ha demanat a la universitat eliminar les fotografies d'Attar de la seva biografia a la xarxa. I les úniques fotografies i vídeos publicats d'Attar pel COI mostraven els seus cabells, braços i cames totalment coberts. Attar també ha deixat de concedir entrevistes. La seva presència a Londres no és purament simbòlica.

No obstant això, els passos petits poden ser els més importants. Qatar també ha portat les seves primeres atletes a uns Jocs d'estiu. Una d'elles, una tiradora anomenada Bahiya al-Hamad, va portar la bandera del seu país a la cerimònia d'obertura, afirmant al seu Twitter que se sentia "realment orgullosa i honorada".

Al voltant del 45% dels 10.500 atletes que competeixen a Londres són dones. Els estereotips, doncs, s'estan trencant. NurSuryani Taibilla Mohamed, una tiradora de Malàisia, es va convertir en una de les poques atletes olímpiques a competir durant l'embaràs, quan va participar dissabte en l'esdeveniment de rifle d'aire comprimit de 10 metres malgrat estar de 8 mesos. "Sentia les seves puntades de peu", va dir NurSuryani, que donarà a llum una nena el mes que ve. "Però jo li vaig dir: «No t'inquietis; la mare es posa a disparar ara»", va dir.

El tabú del lesbianisme

Deu o quinze anys enrere, per exemple, hauria estat inaudit, i possiblement hauria amenaçant la seva carrera, que qualsevol membre de l'equip dels Estats Units de futbol fes públic que era lesbiana. No obstant això, la migcampista Megan Rapinoe ho va fer just abans dels Jocs i la resposta va ser molt favorable. "Com a esportistes, vivim les nostres vides però no deixem de ser un exemple per convertir-nos en un model positiu", va escriure Rapinoe en un blog a ESPN. "M'agradaria ajudar a crear més tolerància i acceptació a través de l'esport", va afegir.

Ara, la discriminació o falta de respecte encara no han acabat. L'equip femení de futbol del Japó és el campió de la Copa del Món. No obstant això, les jugadores es van veure obligades a volar en classe turista, mentre que l'equip dels homes viatjaven en classe business d'un vol de 13 hores a París des de Tòquio. Ara bé, les jugadores de futbol també s'han guanyat elogis per jugar sense fer teatre i tirar-se a la piscina, com els homes. Un lector britànic anomenat Geoff va escriure al Daily Mail que diumenge havia vist un partit de futbol femení per primer cop complet sense tanta comèdia i ploriqueig, com amb els nois. "Estava somiant?", va sentenciar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT