Els mèrits d’Arda Turan
Sant Joan DespíAquest dissabte contra l’Alabès (20.30 h, Movistar+ Partidazo), quan Luis Enrique anunciï la seva primera alineació amb el trident sencer a la seva disposició, un cop retornat Neymar del Brasil, moltes mirades aniran destinades a Arda Turan. Passi el que passi, se’n trauran conclusions. Si el turc manté la titularitat, es parlarà de meritocràcia després d’uns dies de bon rendiment a l’extrem esquerre sense el brasiler. Es dirà, també, que és el dia fàcil per asseure el crac, acabat d’aterrar després de més de cent dies fora de la rutina blaugrana, i servirà per rebaixar el valor de les actuacions d’Arda. Si, en canvi, l’exmatalasser és suplent, alguns entorns obriran la primera escletxa en la difícil gestió de grup que tindrà aquest any el tècnic del Barça. “No sóc un mag, no podré tenir tothom content”, va respondre ahir davant dels mitjans, recordant que “cada setmana” haurà de deixar “grans jugadors a la grada o a la banqueta”. I en la roda de rotacions hi pot entrar tothom, fins i tot el trident. “Busquem donar minuts de qualitat a tots els jugadors, perquè els necessitarem a final de temporada”, va afegir. De fet, Arda i Neymar poden jugar junts si al turc se l’ubica al mig del camp.
D’interior, però, no és on Arda Turan ha silenciat els dubtes que envoltaven la seva figura aquest estiu. I ell és conscient que pot ser un problema que s’hagi associat el seu bon rendiment a la baixa de Neymar, per la condició d’intocable que tindrà l’ex del Santos en els dies grans. Probablement, fins i tot Luis Enrique ha intentat preparar el terreny per evitar que, quan tornés el brasiler, l’exmatalasser tornés a sentir que no té lloc, que no acaba d’encaixar, com va patir l’any passat, quan d’interior li faltava ritme de joc; d’extrem, recorregut; i de davanter, més olfacte de gol.
“Absoluta confiança” en els nous
La confecció d’una plantilla amb més migcampistes semblava un avís per penjar-li el cartell de transferible, però el tècnic de seguida va esvair qualsevol sospita dient que estava satisfet amb el seu rendiment durant el primer any. Aquest divendres hi va tornar, seguint el fil del seu cos tècnic, que reclama plena confiança en els nouvinguts al grup, inclòs Turan. La competència, de fet, està ajudant a treure el segell més particular d’un Arda a qui no es veu precipitat ni excessivament apàtic, algunes de les crítiques que va acumular a partir del gener. Ha trobat l’equilibri.
El seu equilibri. Les paraules de l’asturià s’ajusten a la digestió tranquil·la que Arda ha fet dels primers mesos a can Barça, on mai s’ha deixat consumir per la pressió. En l’entrevista a l’ARA a final de març, es mantenia aliè al debat del jugador número 12 o a les dificultats per ubicar-lo en l’alineació. Creia que estava tenint els minuts necessaris. Estava tranquil amb el que aportava.
El ritme especial de Turan
D’Arda sempre ha agradat la seva capacitat de construir un temps paral·lel en cada jugada. Una velocitat de menys que, contradictòriament, permetia a l’equip anar més ràpid. A l’Atlètic, era el rellotge extra que donava vida a les cavalcades dissenyades per Simeone, encara que ell mai fos aquella bala que podria arribar al remat, ni aquell constructor que mastegués la jugada. El seu talent, sovint, no era començar els atacs sinó garantir que mai s’acabessin. “No perd pilotes” era la gran qualitat que l’estiu passat va fer volar la imaginació del cos tècnic, que s’imaginava al turc per darrere del trident, com a adaptat mitjapunta. Una bona brúixola per atacar amb serenor i fiabilitat.
Però el semestre que va estar aturat va refredar aquelles primeres impressions i, quan va arribar el torn d’executar els plans sobre la gespa, el rellotge d’Arda Turan s’havia desajustat. Com si els mesos sense competició li pesessin com una càrrega extra o haguessin imantat les agulles del seu crono futbolístic.
Va semblar que volgués compensar el rumor que l’havia allunyat de Simeone -que es desentenia de defensar-, i al Barça va mostrar-se agressiu. Cada entrada era una targeta groga. El va penalitzar, amb substitucions obligades per risc d’expulsió. Amb la pilota no va estar gaire millor, perquè va patir per ajustar el seu desig de ser transcendent en atac amb la necessitat de ser precís que té el joc blaugrana. De res li va servir la seva sintonia amb el trident, a qui s’ha aferrat des de l’inici a Barcelona.
Els seus amics al Barça seran aquest dissabte un obstacle per ocupar un lloc a l’onze. La dimensió del rival, un Alabès acabat d’ascendir a Primera, permetria prescindir del trident -i fins i tot fer debutar el nou fitxatge, Paco Alcácer-. Arda Turan ja ha fet els mèrits. Com l’any passat, només li queda esperar per poder jugar. No depèn de la FIFA, ara, sinó de Luis Enrique.
