Publicitat
Publicitat

EL DERBI

Les claus del Barça-Espanyol: una pèrdua, un xut amb rosca i la lògica

Sobre el guió tàctic previst, el Barça va endur-se per golejada un derbi que se li va complicar al primer temps per culpa del talent de Sergio García. Però l’ensurt el va minimitzar Messi, que amb un balsàmic gol abans del descans va evitar el pànic i va permetre que la segona meitat es jugués sense angoixa i amb placidesa. Des de la lògica inicial. El Barça va acabar agradant-se quan l’Espanyol ja no confiava en el seu pla de defensar-se amb ordre fins a activar els seus dos puntes.

Víctor Sánchez, obert

El migcampista se situa en la zona d’influència de Messi i Alves

Des de l’inici, va ser el derbi que s’havia imaginat, el de les transicions, el que s’havia de construir des de les pèrdues de pilota. El Barça, sense Mathieu i amb Mascherano de central per ajuntar un mig del camp amb Busquets, Xavi i Rakitic, va assumir el pes de l’atac contra un Espanyol que es recollia en el seu habitual 4-4-2 però amb una novetat. Víctor Sánchez va obrir la seva posició per tapar la zona d’influència de Messi i Alves. Salva Sevilla es va emparellar amb Cañas al doble pivot.

L’estructura defensiva dels blanc-i-blaus va intentar mantenir-se alineada i junta, i fins i tot va acabar dibuixant una última línia de sis homes quan Jordi Alba i Alves pujaven en els atacs més llargs.

Busquets i el 3 contra 2

El migcentre vigilava Sergio García per alliberar un central

Però totes les prudències entrenades van acabar sent poques quan van aparèixer Sergio García i Messi. El primer va fer miques la vigilància defensiva del Barça aprofitant-se d’una errada de Busquets amb Caicedo. Més enllà de la falta que va permetre a l’equatorià endur-se la pilota, va ser una badada del de Badia. En fase ofensiva, el migcentre tenia la missió de mantenir la superioritat numèrica al darrere. Seguir amb la mirada els moviments de Sergio García i alliberar Piqué o Mascherano del duel amb els dos davanters. Luis Enrique no volia que hi hagués un dos contra dos a camp obert.

Quan no el va poder evitar, de fet, el seu Barça va patir, especialment quan Sergio González trobava en els seus dos homes exteriors els socis ideals per arrodonir el contraatac. L’Espanyol podria haver mig sentenciat el matx si n’hagués encertat alguna més abans que Messi exagerés una rosca amb la seva cama esquerra per superar la muralla que, fins al minut 43, protegia Kiko Casilla davant de la seva àrea.

La verticalitat d’Alba

L’aparició salvatge del lateral és la millor opció d’atac del Barça

La de l’1-1 no va ser l’única ocasió, però gairebé, després de 45 minuts. Les irrupcions salvatges d’un Jordi Alba inquiet van ser la idea d’atac més clara dels blaugranes. L’equip va jugar amb ordre i va intentar moure el rival amb velocitat, però no sempre va poder evitar que la basculació periquita arribés a temps a tapar l’entrada per un costat o l’altre. Costava activar Suárez entre centrals, malgrat el seu esforç d’estirar-los i guanyar espais per a l’equip.

Costava que Neymar trobés camins prou nets per desbordar. En aquest context, Messi va moure’s per la zona interior pròxima a Rakitic, que era el forat més clar que concedia l’Espanyol. En algun moment el seu desequilibri individual va ser la millor producció col·lectiva.

Aquesta inèrcia va durar després de la pausa i, amb el partit més ben encarrilat (amb el Barça sense tensió pel marcador i l’Espanyol espantat amb tants minuts per gestionar un 1-1), va encendre’s la piconadora.

El triangle nostàlgic

Luis Enrique fa coincidir Busquets, Xavi i Iniesta

Van ser només 18 minuts, però en un context còmode, en què el Camp Nou va tornar a gaudir del triangle Busquets, Xavi i Iniesta al mig del camp. Ja no calia un sobreesforç per equilibrar-se defensivament, l’Espanyol ja no contestava als atacs. Per cuidar les cames de Busquets, el moment nostàlgic va acabar-se al minut 82.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT