Publicitat
Publicitat

El pitjor moment per prendre decisions

Els executius del Barça tenen 15 dies per trobar els recanvis que necessita la plantilla amb la pressió d'una afició que comença a perdre la paciència

Independentment del mal que hagi fet l’1-3 d’ahir a la Supercopa, que n’ha fet molt, el cert és que un bon grapat de culers pensen des de fa temps que les coses no s’estan fent bé al club. La manera com ha sortit Neymar de l’equip i la gestió de fitxatges d’aquest estiu han accentuat la sensació de feblesa institucional. Hi ha nervis a dins i a fora. I es nota. Hi ha jugadors enfadats per les altes i baixes al vestidor, alguns executius molestos pel dia a dia i directius que ja estan tips que els diguin cul d’olla. A l’altre costat, una afició desorientada a punt d’explotar.

A l’entorn, al famós entorn, fins i tot s’ensuma que alguns volen que el Barça perdi perquè acabi de petar tot plegat i es faci foc nou. Com si fóssim al 2003. I penso, sincerament, que podem discutir si ens agrada més o menys la gestió, però no es poden comparar les èpoques, ni per la competència dels que decideixen ni per la dimensió actual del club.

Algú va dir aquella frase: “Estima’m quan menys m’ho mereixo perquè és quan més ho necessito”. Si em permeten l’opinió humil, escau bé al moment actual. Aniria bé que l’entorn se n’anés de vacances. Quinze dies, només. El temps perquè qui hagi de prendre decisions, les prengui amb calma. És cert que Paulinho no il·lusiona, ni pel nom, ni pel preu ni per d’on ve. I que el dineral que es demana a Anglaterra i a Alemanya per Coutinho i Dembélé sembla un atracament a mà armada. Però ja hi ha el primer títol en joc i si no es fan bé les coses aquest agost -a nivell de configuració de plantilla- la temporada es pot fer eterna. I això no tindrà marxa enrere.

El mes vinent ja hi haurà temps perquè els socis puguin jutjar si la feina s’ha fet bé o no. És evident que dirigir el Barça comporta molta pressió i que la moció de censura que prepara Agustí Benedito per al setembre pot veure’s com una espasa de Dàmocles afegida. Però és igualment cert que quan millor li han anat les coses al club, ha sigut quan més s’ha fiscalitzat la gestió dels que manen. Avui, encara que costi, que sé que costa molt, recomano calma.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT