Publicitat
Publicitat

RUGBI Reportatge

El gran trofeu europeu de rugbi aplega sota el mateix paraigua tradició i modernitat

Per què ens enamora el Sis Nacions?

El País de Gal·les i Anglaterra van obrir ahir una nova edició del Torneig de les Sis Nacions. Per segon cop en la història, el partit inaugural s'ha jugat divendres a la nit, una concessió a les televisions que no ha agradat a tots els aficionats, ja que molts consideren que aquest horari atempta contra una de les nombroses tradicions del Sis Nacions: facilitar el desplaçament d'aficionats rivals.

Aquesta és la dotzena edició del torneig des de que va deixar enrere la vella denominació de Cinc Nacions per obrir les portes a Itàlia i esdevenir de sis seleccions. La incorporació d'Itàlia, de fet, no va deixar de ser un altre pas endavant dels organitzadors per modernitzar una competició d'arrels centenàries. Amb l'arribada d'un sisè convidat, es pot gaudir de tres partits en lloc de dos per jornada, i amb els nous horaris tots es poden fer en directe per televisió. I si hi ha més televisió, hi ha més diners.

El Torneig de les Sis Nacions fa equilibris entre el respecte per les sagrades tradicions del rugbi i les idees per convertir-lo en un producte modern i rendible. I ho fa prou bé. La modernització dels vells estadis ha permès millorar l'aforament i especialment el senyal de televisió. Enguany s'estrena el nou Aviva Stadium de Dublín, que s'aixeca on hi havia el vell Lansdowne Road. La meitat dels estadis, doncs, són ara posteriors al 1997, i els vells Twickenham i Murrayfield han estat constantment remodelats.

El primer partit, un 0-2
L'origen del torneig data del 16 de desembre de 1882, quan Anglaterra va derrotar Gal·les per 0-2. Aquell era el primer partit del Home Nations Championship, un torneig nascut per enfrontar les quatre seleccions britàniques: Anglaterra, Gal·les, Escòcia i una Irlanda que llavors encara era part del Regne Unit. El 1910, els francesos van ser acceptats i va néixer el Trofeu de les Cinc Nacions.

Amb el pas del temps, el torneig va esdevenir un dels pals de paller de la cultura esportiva d'aquestes nacions, però també ha anat més enllà enamorant aficionats d'altres països. La germanor de les aficions, el caràcter festiu, l'emotivitat dels himnes i l'ús de les normes d'acord amb els nous temps per millorar l'espectacle -adaptant, per exemple, la repetició per la televisió- han creat un torneig que es veu a més de 100 estats i que a Anglaterra o França pot arribar a tenir el 50% de l'audiència. Més enllà de les velles tradicions, com la cullera de fusta o la Copa Calcutta, el Sis Nacions és un producte en creixement que sembla haver trobat la fórmula per posar d'acord modernitat i tradició.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT