Publicitat
Publicitat

Quan s'encalla l'eixugaparabrises

Marc Masip, davanter centre del Santboià, acostuma a dir que, de futbolistes, n'hi ha de dues menes: Messi i els altres. I té raó. Ell, que considera que si jugués en un gran equip marcaria més gols que Villa, també creu que hi ha dos tipus de futbol: el del Barça i tota la resta. Segurament, gent que en saben molt, com Capello, Bielsa i Lillo, estarien d'acord amb aquesta afirmació. I els aficionats del Barça, que tenim la sort de veure tots els partits, sabem que ningú al món gaudeix d'un espectacle com el que són capaços de fer els nostres jugadors. Ara bé, amb la panxa plena, atipats de dues Supercopes d'estiu, la digestió és més pesada, les cames no van tan ràpid i, segons com, entra una certa somnolència. És el que li ha passat al Barça en els dos empats recents. Després de pensar que havia fet la feina, ha deixat de mirar a la porteria rival. Ha convertit el camp en un gran rondo, però lent, oblidant la porteria rival i desprotegint massa la pròpia.

En futbol, ni la possessió de pilota, ni el domini territorial, ni el nombre d'ocasions no han donat mai punts. Des que els anglesos van tenir la gran pensada d'inventar-se aquest esport, l'únic que computa és marcar gols o fer-ne més que el rival. Ara que el Barça va coix al centre de la defensa (Piqué no hi és, Puyol no hi era, Abidal al lateral perquè ni Adriano ni Maxwell ofereixen les garanties mínimes) cal assegurar que, a dalt, mossegarem més.

L'antídot és més velocitat

El joc del Barça, de toc curt i acompanyament, és excel·lent. Però només és efectiu si es fa a tot estrop. Si no, es converteix en un eixugaparabrises que passa la bola cap aquí i cap allà, sense risc de perdre-la, però sense verticalitat. Esclar que hi ha defenses com la del Milan (quin recital de Nesta al Camp Nou) que t'ho posen difícil, però l'antídot és augmentar la velocitat de pilota, la intensitat i la tensió. Al cotxe, com més plou, més ràpid poses la marxa per poder-hi guipar. La metàfora és vàlida per al joc dels de Guardiola, però, per poder jugar a tot estrop, Pedro i Alves, a banda d'obrir al camp, han de recuperar les bones passades; Cesc ha de recuperar la mobilitat i el xut llunyà de l'Arsenal, i Villa, a banda de caure en orsai, ha d'oferir-se en arribada en carrera i no esperar la pilota al peu. I, tot això, amb la velocitat del 29 de novembre passat, o la de Wembley contra el United o la dels moments importants en què l'equip recupera tota la seva gana. I l'ambició. Ara, com diu Guardiola, anem massa tips i els partits se'ns esguerren a última hora, com el Santboià de Paco Clos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT