Publicitat
Publicitat

El tractat de pau de Minsk

Totes les mirades estaven posades sobre Guardiola i Rosell. Vestits tots dos de manera informal (amb un polo esportiu), no van coincidir fins al davant de la porta per embarcar cap a Minsk, a la terminal 2 de l'aeroport. Guardiola firmava autògraf als turistes russos que feien cua a la porta del costat. Rosell hi va passar a prop i no el va veure, enmig de la gentada. Cap dels dos va buscar una fotografia pública forçada. A l'avió van coincidir a la primera fila. Rosell, amb el portaveu Toni Freixa. Al costat, Guardiola i Vilanova. El clima va ser correcte, però fred. Tothom sabia que hi havia una roda de premsa aviat, i calia veure com reaccionava Guardiola a les preguntes que rebria.

A Barcelona es quedava un Laporta que segueix guardant silenci, conscient que Guardiola el pot ajudar molt ara que s'acosta la data límit per presentar els avals que demana el jutge. A l'entorn de Laporta hi ha preocupació, no tant per la situació del polític com per la d'alguns dels set exdirectius obligats també a dipositar diners. Alguns s'han venut negocis i pisos, però altres admeten que no poden arribar a aquesta xifra i temen l'embarg.

Quan Guardiola va comparèixer a la petita sala de premsa de l'estadi del Dinamo, el clima era d'expectació. Contra la paret, la cap de comunicació del Barça, Ketty Calatayud. A prop, un home de confiança de Guardiola, Manel Estiarte. Tots pendents del discurs del tècnic. Un discurs d'oratòria àgil i brillant en què va saber parar els peus als seus crítics i va reafirmar la seva posició, equidistant de Laporta i Rosell, i al servei del club. Minuts després, Rosell reaccionava al discurs del tècnic i l'abraçava a peu de gespa abans de l'entrenament.

Guardiola va deixar més clar que mai què en pensa de tot plegat. Sap que el club sempre viurà debats, però no per això deixa de posicionar-se somiant en un Barça unit que miri endavant. Hores més tard, Rosell i els quatre directius que el van acompanyar marxaven distesos a un sopar amb el propietari del BATE, al restaurant Falcone de Minsk, i Guardiola es quedava descansant a l'Hotel Crown Plaza, just davant de l'estadi on havia fet una roda de premsa modèlica, en la qual va somriure contínuament amb bon humor. Intercanviant mirades còmplices amb Estiarte. Satisfets de la posada en escena del tractat de pau de Minsk. Perquè hi havia conflicte, com va admetre Guardiola, que entenia que algun directiu actual s'hagués enfadat amb ell. Ahir, de nou tothom va respirar més tranquil.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT