Anem a veure ocells!

Us donem consells per observar i gaudir de totes les espècies que hi ha en els diferents hàbitats del país

Anem a veure ocells!

El 7 de maig passat un grup d’ornitòlegs i amants dels ocells va recórrer en 24 hores el territori català de punta a punta. El resultat: 230 espècies d’ocell vistes, la xifra més alta aconseguida en una marató ornitològica celebrada a Europa. “Catalunya té en poca distància hàbitats alpins, una gran diversitat d’hàbitats costaners, zones d’estepa i una varietat important de boscos. Això fa que s’hi puguin observar moltes espècies d’ocells”, explica Francesc Kirchner, propietari de la botiga de natura Oryx i un dels autors del rècord. Tot i que no té la fama d’emplaçaments com Doñana o els països nòrdics, el territori català, efectivament, és molt agraït per als amants dels ocells: fins al gener del 2017 a Catalunya s’han registrat observacions de 443 espècies d’aus. Però, què s’ha de fer per observar-les?

On?

Per observar ocells no cal ni sortir de casa. Si un jardí particular es condiciona mínimament amb punts d’aigua i menjar, algun refugi i zones sense segar, pot acollir una diversitat notable d’ocells. El cas de Lynx Edicions, una editorial especialitzada en ornitologia que té la seu a Bellaterra, n’és un bon exemple. Al seu jardí, arranjat a consciència, s’han vist més d’un centenar d’espècies. En altres jardins més modestos, la xifra pot arribar perfectament a la cinquantena. Si se surt de casa, no és necessari abandonar l’entorn urbà perquè aquest nombre augmenti considerablement. L’ornitòleg Ricardo Ramos ha consignat la presència de 154 espècies d’ocells al parc de Diagonal Mar, l’última de les quals és un falciot africà, que com a conseqüència del canvi climàtic està començant a establir colònies a la península Ibèrica.

Fora dels entorns urbans, a Catalunya hi ha tres zones humides de primer nivell per a l’observació d’ocells: el delta de l’Ebre, els aiguamolls de l’Empordà i el delta del Llobregat. En totes hi ha itineraris amb punts d’observació marcats i preparats. El delta del Llobregat és una zona especialment interessant perquè, malgrat estar encaixat entre grans infraestructures, segueix sent un punt d’aturada indispensable per a moltes espècies durant la migració. Més enllà d’aquestes zones humides costaneres, l’estany d’Ivars, al Pla d’Urgell, i el de Sils, a la Selva, també tenen una presència important i variada d’aus.

Quan?

Els ocells presents al territori català tenen cicles vitals anuals diferents. Això fa que sigui possible observar una gran diversitat d’espècies a qualsevol època de l’any. Tot i això, cal tenir en compte que el pic de l’hivern és una de les èpoques més tranquil·les. A finals d’estiu també hi ha poca activitat, tret del que succeeix a les zones humides costaneres, on hi ha aus migradores que hi fan parada i fonda. La primavera, en canvi, és una explosió de vida. La majoria d’espècies tenen un comportament més dinàmic, s’aparellen, crien i llueixen el plomatge més vistós de l’any.

Com?

Per observar ocells no cal seguir cap estratègia especialment complexa. N’hi ha prou defugint els espais transitats, caminar en silenci i, sobretot, esmolar la vista i parar bé l’orella. Sovint, la presència de determinats ocells es detecta abans mitjançant el cant que el moviment. Escoltar bé, doncs, dona pistes per acotar l’abast de la mirada i establir contacte visual amb els ocells. Si el que es vol és observar espècies o comportaments molt concrets, com, per exemple, voltors alimentant-se de carronya, cal actuar d’una altra manera. Com que la probabilitat de trobar un animal mort a la muntanya és relativament baixa i encara ho és més coincidir amb voltors que se n’alimentin, el millor és llogar un amagatall. En molts d’aquests aguaits, per interferir com menys millor en l’activitat dels ocells, s’hi acostuma a entrar quan encara és de nit i se’n surt també de nit. Passar tot un dia encarcarat a l’interior d’una caseta per a dues persones és dur però gratificant. Només així es pot gaudir de l’espectacle de veure dos-cents voltors de diverses espècies -voltor comú, voltor negre, trencalòs, aufrany- mentre s’alimenten.

Amb què?

Les dues eines indispensables per observar ocells són uns prismàtics i una guia. Els prismàtics permeten apreciar detalls des de lluny, cosa que redueix el risc que els ocells s’espantin i marxin. La guia, preferentment il·lustrada abans que amb fotografies, permet identificar-los. Si es vol contemplar algun ocell o conducta més específica, com, per exemple, la parada nupcial del sisó, una dansa espectacular que duen a terme els mascles d’aquesta espècie de les zones estepàries de Lleida, és recomanable utilitzar un telescopi. Aquest aparell obre una nova finestra al món de les aus. Quan s’observen a simple vista o amb prismàtics, tot i que la distància a l’ocell pot ser considerable, moltes vegades l’animal és conscient de la presència humana i no actua amb la mateixa naturalitat que quan no se sap observat. El telescopi elimina aquesta interferència i permet gaudir de comportaments espontanis i més característics de l’espècie. Com a criteri general, a l’hora d’observar ocells és important procurar interferir el mínim possible en la rutina de l’animal. A més de tractar-se d’una qüestió de respecte, com més baixa sigui la interferència més alta és la possibilitat d’observar comportaments reals durant més temps abans que els ocells s’espantin per un estossec sobtat o un comentari fet a deshora i alcin el vol.

Una altra eina que està esdevenint cada vegada més important per a observadors avançats és la gravadora. Amb aquest estri es poden enregistrar els cants dels ocells per comparar-los amb referències de biblioteques sonores com la de la web Xeno-canto.org, i així acabar d’identificar algunes espècies. Malauradament, encara no hi ha cap aplicació que reconegui els cants i permeti fer la identificació automàticament. Tot arribarà, però.

Etiquetes

Més continguts de