Publicitat
Publicitat

Bèlgica vol que la Unesco declari les patates fregides patrimoni cultural de la humanitat

Els belgues es consideren els creadors de les patates fregides, una autoria disputada per França

Que la patata va arribar a Europa des d'Amèrica no ho discuteix ningú. Però qui va començar a fregir-les, en comptes de bullir-les o coure-les és motiu de disputa entre França i Bèlgica. Els francesos asseguren que les primeres patates fregides del món es van vendre a París al segle XVIII. Els belgues no hi estan d'acord: es consideren els creadors d'una menja consumida per milions de persones en diferents països del món i volen que la Unesco les declari patrimoni cultural de la humanitat.

Les patates fregides, una icona de la gastronomia belga, han aconseguit unir flamencs, francòfons i germanòfons, que per una vegada han aparcat les seves disputes per demanar que el popular plat siguin declarat patrimoni cultural immaterial de la Unesco. El secret de les famoses patates, segons els experts, es deu fonamentalment a la qualitat del tubercle cultivat a Bèlgica, sumat al greix de bou utilitzat per fregir-les i a la particular forma de cocció, en dues fases.

La idea de plantejar la proposta a la Unesco va néixer a Flandes, que el febrer passat va inscriure les tradicionals patates a la llista del seu patrimoni immaterial. La comunitat de Valònia-Brussel·les, que representa els francòfons, i la comunitat germanòfona, tenen previst fer el mateix que Flandes pròximament, segons ha anunciat el ministre d'Agricultura de Valònia-Brussel·les, René Collin. Eric Etienne, portaveu del ministre regional, argumenta que el reconeixement internacional de la cultura belga de la patata fregida "és ja avui una realitat" i que una inscripció al patrimoni mundial de la Unesco "seria la seva consagració i un enorme orgull", afegeix el portaveu.

Però més enllà de la dimensió cultural, Bèlgica creu que aquest reconeixement comportaria un suport als productors de patates i comerciants i ajudaria a atreure turistes. Des del punt de vista econòmic, la patata fregida és un negoci de pes: Bèlgica compta amb 81.000 hectàrees dedicades al cultiu de la patata i produeix a l'any prop de 7 milions de tones. Al país hi ha uns 5.000 establiments de patates fregides on cada dia es venen de mitjana un centenar de paquets de patates, la qual cosa suposa un consum diari de 130.000 quilos.

La sol·licitud a la Unesco va acompanyada d'una fira, degustacions gratuïtes i fins i tot una pàgina web on es recullen suports.

Més continguts de