BarcelonaMolts dels que van a Espai d’Homes ho fan per alguns dels motius dels que van a Homes Igualitaris. “Senten la necessitat de fer canvis en la vida, de trobar-hi un sentit, de conèixer-se a ells mateixos. I això pot passar arran d’una crisi personal o de parella, o d’una situació relacionada amb l’acceptació de la pròpia sexualitat”, explica Peter Kogelbauer, 42 anys, austríac, terapeuta Gestalt i l’ànima d’Espai d’Homes,un grup de trobades, reflexió i tallers. Gairebé tots els que hi van són gais i bisexuals que busquen una altra manera d’experimentar la masculinitat. “Només cal fer un tomb per l’ambient gai per adonar-se com va la gent de perduda -explica el Peter-. Gent a la recerca de no se sap què. I la majoria de vegades tot s’acaba consumint: alcohol, estimulants, persones, orgasmes”.
I és que el diguem-ne problema dels homes gais i bisexuals no és diferent del de la resta: ara i aquí ja no s’han d’amagar, però senten el mateix “mandat” que els impedeix expressar vulnerabilitat o tendresa. “La rigidesa en l’home és transversal en les diverses orientacions sexuals”, alerta Peter Kogelbauer. “Els homes gais i bisexuals no acaben de connectar amb la seva part femenina i molts homes tendeixen a identificar-se amb els estereotips de gènere, masclistes, promoguts pels mitjans i la publicitat. Cal tenir en compte que dins el món LGTBI també es donen casos de maltractaments i violència”. Com a terapeuta, el Peter ha tractat amb homes i dones heterosexuals en grups i tallers, i creu que “el gran drama de base de la sexualitat al món occidental és haver separat el sexe de l’espai íntim: viure la intimitat com una cosa romàntica, tendra i neta, i el sexe com una cosa bruta, dissociada de l’amor i que cal amagar”.
En les trobades d’Espai d’Homes els participants són motivats a capbussar-se en la seva intimitat i a apropar-se els uns als altres intentant deixar de banda les pors. “Es tracta de connectar l’experiència al cos i defugir la tirania de la ment: ens relacionem massa des del cap i poc des de les emocions. Tot això es pot aprendre. És com una mena de viatge d’autodescobriment en el qual cadascú pot acabar trobant el sentit de la pròpia masculinitat. El que no pot ser és que la masculinitat sigui com una gàbia: ha de ser un moviment d’alliberament. Com a homes ens eduquen per crear, no pas per sentir. I, posats a interrogar-nos, hauríem de pensar què podríem fer, amb la nostra força de mascles, que no fos destructiu”, conclou Kogelbauer, i ho remata: “Les dones, en aquest aspecte, ens porten dècades d’avantatge”.
