Les croquetes de l’amor de Tommy Hilfiger

BarcelonaQuan la premsa rosa parla de l’alta societat, normalment la gent no sap exactament a què s’està referint. Tot i això, ràpidament l’identifica per contraposició: no són el grup del qual formem part. I potser és per això que ens generen tanta curiositat les seves històries, que seguim atentament a través de les revistes de la perruqueria -quina mandra aquestes barberies modernes on només hi ha publicacions masculines que expliquen com s’han de fer els abdominals hipopressius o com sorprendre la teva parella sense deixar de ser cool -, els programes de la tele o els portals més gamberros.

Sabedors d’aquesta curiositat intrínseca de la classe obrera per la vida dels rics -al revés no passa...-, publicacions com ¡Hola! sempre inclouen reportatges en què es pot veure com viuen els membres d’aquesta casta couché, que allibera puntualment engrunes de la seva vida íntima per satisfer la plebs més hedonista. No els semblen adorables els pijos quan tracten amb normalitat coses que no ho són? Com quan Ana Mato deia allò que el seu moment preferit del dia era quan vestien els seus fills. I quan intenten ser planers, no els desperten tendresa? A mi, un triple salt mortal de luxúria...

Una cita frugal

Precisament en versió planera és com ha retratat la citada publicació la història d’amor entre el dissenyador Tommy Hilfiger i la seva dona des de fa nou anys. Ell i la Dee -nom de pija A++- han posat a l’àtic de l’edifici on hi ha l’Hotel Plaza de Nova York -que va ser de Trump, per cert- per celebrar que la seva relació és meravellosa. Però no tot és frivolitat. No els condemnin. Hi ha gestos d’humilitat. Agafin-se. Amb -tot!- Central Park de fons, el matrimoni s’acosta als lectors explicant que el que va donar el tret de sortida a la seva relació van ser unes croquetes de pollastre. Com quan vostès intenten lligar-se el carnisser? No exactament.

La Dee i el Tommy estaven de vacances a Saint-Tropez i ella va ser invitada per una amiga -rossa, segur- a una festa al vaixell d’ell, però va declinar perquè aquella nit no tenia mainadera. El magnat del logo, en saber-ho, però, no ho va consentir i li va trucar per dir-li que hi anés amb els nens, que farien croquetes de pollastre tots junts. Això, que per a mi seria una tifa de proposta, per a la Dee va suposar l’encarnació de Cupido. Ella i els dos fills que havia tingut amb el tenista italià Gianni Ocleppo van acudir a fer croquetes follament, tenint ben clar que aquella cuina plena de pa ratllat seria netejada per altri i que si finalment les croquetes acabaven llençades per la borda hi hauria unes ampolles de Moët i unes terrines de caviar per pair el disgust.

Una fregitel·la més tard, la parella es va consolidar i un nou fill va segellar la love story. I l’herència story, clar. I no es pensin vostès que jo ja estic donant per finada la vida del senyor que fabrica polos per als rics més pobres... Que té només 65 anys! Tot i que si el veuen en una foto, potser pensaran que en té 80 i s’ha operat. De fet, un bon element per identificar l’alta societat és la indefinició de les edats, cosa que a nosaltres no ens passa. Es nota tant cada any treballat!

La festa del segle

L’Hotel Plaza hauria de tenir el seu propi reality. Dilluns es complien 50 anys de la que es va batejar com “la festa del segle”. Un esdeveniment que l’autor Truman Capote va organitzar el 1966 per al seu propi ego i que va col·lapsar de limusines la Cinquena Avinguda. Els cognoms més il·lustres de la Nova York de l’època -des de Kennedy fins a Vanderbilt o Ford, passant per Sinatra, Warhol i Fonda - van ser-hi invitats. Capote havia guanyat dos milions de dòlars amb A sang freda i ho volia celebrar amb tots els que li interessaven, i, de passada, castigar tots els que odiava. Diuen que un empresari li va suplicar que invités la seva dona perquè aquesta havia amenaçat de suïcidar-se si no hi anaven.

La festa va tenir lloc, Capote va marcar paquet als diaris i a les 3 de la nit tots cap a casa. Un xou de la mida de Manhattan per fer una festa més curta que el serrell d’Aless Gibaja. Això sí, es veu que va destacar molt a nivell ornitològic. Les plomes van ser un dels elements de poderío de la vetllada, segons els cronistes. Esperem que l’exposició fotogràfica que han fet per homenatjar l’esdeveniment en sigui bon testimoni. Per cert, han pensat que si avui en dia es volgués repetir la festa acabaria sent un mannequin challenge? Com diuen a la Cuore : Aarg!

Ovelles negres ‘deluxe’

Una de les senyores ocioses invitades va ser Marella Agnelli, que encara no s’havia enfadat amb Capote per deixar clar amb Swans que ella no era l’única amiga premium que tenia. Casada amb el fundador de Fiat, Gianni Agnelli, diuen que l’aristòcrata -nascuda Donna Marella Caracciolo di Castagneto - es va estar mesos llegint al sofà de tan desbordada com es va quedar en descobrir el tren de vida de la família del seu home. I jo em pregunto: si amb allò ja es va atabalar, què li ha degut passar en saber que el seu nét Lapo es va gastar tants diners en drogues i alcohol -així ho relatava l’agència Efe- per Acció de Gràcies que va haver de simular un segrest perquè els seus pares li fessin una transferència de 10.000 euros per al suposat rescat.

Lapo Elkann és un José Fernando deluxe i cada cop que apareix a la premsa, a la seva àvia se li deu esquerdar un diamant, descardar un ris o fer quadrada una perla. Les ovelles negres de cada família haurien de ser patrimoni immaterial de la humanitat, com les Falles. Gràcies a ells, queda clar que entre l’alta societat i la baixa, la cosa més important que canvia és la marca de l’escumós.