Els fantasmes del Far West

Cartografiesignotes.catLa història de Califòrnia diu que pràcticament l’endemà que el mestre fuster James W. Marshall trobés or per primer cop en aigües del riu Amèrica, el 1848, el pastor mormó Samuel Brannan ja anava cridant pels carrers de San Francisco fent dringar una ampolla amb or a dins: “Hi ha or al riu Amèrica!” Abans, però, Brannan s’havia assegurat d’haver comprat totes les existències de pales i estris de mig estat.

La febre d’or als Estats Units va esclatar de la nit al dia i tot va canviar per sempre. La colonització de la regió va agafar una embranzida imparable i la vida dels nadius havia entrat en temps de descompte. L’efecte crida que va suposar el descobriment d’or va fer que centenars de milers d’homes de tots els racons del planeta fessin cap a Califòrnia, a la recerca de fortuna. Fins aleshores, abans de topar amb l’home blanc, l’Oest americà havia sigut una regió vasta i solitària on centenars de pobles nadius havien viscut en relativa harmonia durant milers d’anys.

I què n’ha quedat, de tot allò? Quan visitem l’Oest americà, un dels reclams més genuïns que té el visitant és conèixer un poble fantasma d’aquella època. Ja sigui a Califòrnia, a Arizona o a Nevada, els pobles miners van aparèixer com bolets en zones aïllades, van tenir una vida efervescent i van desaparèixer tal com van aparèixer, d’un dia per l’altre. Quan es trobava alguna beta d’or important, ràpidament s’hi construïa una oficina de correus i s’hi feia arribar el tren. A partir d’aquí, la població augmentava i l’assentament creixia de manera exponencial. L’extracció es feia de manera constant, sense tenir en compte cap mena de seguretat ni control. Un cop exhaurit el metall, el poble s’abandonava. Un dels exemples més impressionant d’això, i que s’ha mantingut malgrat el clima extrem de la zona, és Bodie, un gran poble miner enmig d’un altiplà semidesèrtic d’un dels comtats més remots de Califòrnia, Mono County.

Bodie se situa a uns 2.500 metres sobre el nivell del mar, sobre la frontera entre Nevada i Califòrnia, i lluny de gairebé tot arreu. La pista forestal que porta a aquest poble és polsegosa i fortament sinuosa, en una regió on coincideixen el lloc més alt dels Estats Units, el mont Whitney, i el més profund, la conca Badwater, al Death Valley. Allà els fortyniners van aixecar una veritable ciutat en qüestió de mesos, i en queda una part gens menyspreable, conservada sense patir gaire intervenció humana. Bodie ha mantingut uns cent immobles dels milers que havia tingut i una gran part de la trama urbana. Per aquells carrers, plens de pols i herbotes a l’estiu i de neu i torba a l’hivern, s’hi batien en duel pistolers, hi corrien les prostitutes buscant els dòlars dels miners i no passava dia que no hi hagués alguna batussa en qualsevol dels centenars de bars de la ciutat. Se sap que s’hi van arribar a aplegar fins a deu mil persones (la majoria homes), mogudes pels nobles valors que la febre d’or va despertar arreu de l’Oest salvatge. Bodie va tenir diaris, cementiri, gimnàs, una oficina de Wells Fargo, un fumador d’opi, un temple taoista i tots els serveis imaginables que una ciutat d’aquelles dimensions requeria. Fins i tot, prostitutes filantròpiques famoses, com Rosa May, i grans jugadores de pòquer amb pocs escrúpols, com Madame Moustache. L’opulència a Bodie es mesurava a cabassos, després a vagonetes, i més tard a vagons de tren, plens d’or i argent, que aquells pioners extreien del subsòl incansablement. Allò va durar només deu anys, deu anys frenètics en què la vida va adquirir un caràcter irreal i la cobdícia i la luxúria eren els grans motors.