Investigadora en temes de Gènere I ConflicteA internet molts blogs funcionen com les finestres sense cortines dels veïns, o com les converses íntimes a la taula del costat. T’hi passeges, no per ànsies tafaneres, sinó per la curiositat sana. I què és la curiositat sana? Doncs aquella que vol conèixer l’altre per aprendre i tolerar i veure com se’ns desfan els prejudicis. Als blogs, la gent hi aboca anècdotes i pensaments per compartir, i acaben formant part de la nostra vida persones que ni tan sols coneixem. Si hi naveguem sense cap propòsit concret, podem col·leccionar sorpreses, sempre benvingudes.
Aquests dies m’he trobat amb el blog El mosquit i el camell, de la Mercè Solé (http://mosquiticamell.blogspot.com.es/), una dona amb la qual no tinc cap relació fora de la lectura de la seva experiència narrada a la web.
La Mercè, de Viladecans, explica que és membre de l’Acció Catòlica Obrera i els seus posts reflecteixen aquest esperit de militància social vinculada a la vivència espiritual. D’una manera senzilla, quotidiana, els seus comentaris vessen humanitat, quan per exemple ens confessa com la incomoda el silenci arran de la seva visita a la Cova de Manresa: “Tinc tendència a funcionar amb agenda. Em passa amb la família i els amics. El problema és que gairebé també em passa amb Déu. Quedem a determinades hores i jo espero que es presenti i parli...”
Ens parla també de refugiats, de l’acollida, de persones que s’organitzen i fan, sense gaire soroll, que la convivència sigui més factible.
I parlant de Nadal, ens diu la Mercè: “L’únic que és important és la qualitat de les relacions entre les persones, és a dir, l’amor, tot i que la paraula sembla sempre ensucrada. És el Nadal d’una certa impotència i de la petitesa, que em fa pensar que cada cop que diem que Déu és «omnipotent» ens estem equivocant de Déu”.
