L’ESTIU DE LA MEVA VIDA

Rafael Argullol, filòsof

“El Transsiberià em va donar l’estiu més memorable de la vida”

“Afinals d’agost del 2004 vaig fer el viatge de Pequín a Moscou en el Transsiberià. L’experiència del tren, els paisatges i tot el que comporta aquest trajecte van convertir el d’aquell any en un dels estius més memorables de la meva vida”. Rafael Argullol, filòsof, escriptor i catedràtic d’estètica i teoria de les arts a la Pompeu Fabra, té sempre present a casa la fotografia que il·lustra aquest article. No s’ho va pensar dues vegades a l’hora de triar l’estiu de la seva vida i la imatge que l’havia d’encapçalar.

Argullol té un discurs ben articulat i carregat de matisos quan relata aquell viatge de tretze dies en el Transsiberià, deu dies de tren intensos i, al mig del trajecte, una parada de tres dies al llac Baikal, al sud de Sibèria. “L’experiència del tren en un trajecte de fins a 10.000 quilòmetres, que són una quarta part de la circumferència del globus terraqüi, et dóna la sensació que recorres la pell de la Terra. El soroll de les rodes, el ritme del Transsiberià, la ingravidesa, em van fer entrar en una situació hipnòtica, fins al punt que al cap de tres o quatre dies ja tenia una dimensió diferent del temps i de l’espai, una nova visió. Si el luxe dels nostres dies és l’espai i el temps, el del Transsiberià és un viatge que t’introdueix en aquest luxe”.

Explica Rafael Argullol que, mentre el tren avançava, de la Xina a Mongòlia, i entrava a Sibèria, va aprofitar-ho per rellegir Guerra i pau, de Tolstoi: “L’havia llegit feia molts anys, però em va semblar adient portar-la al viatge perquè és una història molt llarga i perquè alguns dels personatges són enviats a Sibèria, una terra mítica”. Així mateix, va tenir temps per escriure notes que després faria servir al seu llibre Visión desde el fondo del mar, en concret al capítol que es titula El tren.

“En un viatge tan llarg, es crea un microcosmos especial dins el tren. El passadís agafa una gran importància. Hi veus desfilar tota mena de personatges, des dels que fan el viatge com tu fins a passatgers locals i ocasionals que pugen i baixen a cada parada. Tu també pots baixar a les ciutats més grans i visitar els mercats que es munten a la mateixa estació”. Argullol va de dins cap a fora: “Passes molt de temps mirant a través de la finestra, que es converteix en una mena de pantalla de cine. Veus com transites de les ciutats més poblades a la Xina als paisatges cada cop més despoblats de Mongòlia, fins que entres a Sibèria, que ja és el despoblament absolut. A la Xina i Mongòlia era el començament de la tardor i els arbres estaven vestits d’infinits tons vermellosos i ataronjats. Una meravella”.

Més continguts de