El cas de la guerra freda de l’illa de Hans

Cartografiesignotes.catAquesta és una història que podria haver sortit perfectament dels mateixos Monty Python després d’una nit d’alt consum alcohòlic. El cas de l’illa de Hans, una illa que va provocar una veritable guerra freda entre dos estats teòricament civilitzats: el Canadà, d’una banda, i Dinamarca, de l’altra.

L’illa de Hans (Tartupaluk en la llengua inuktituk) resulta ser un pedrot erm sense gaire interès aparent de tan sols 1,3 km i situat just enmig del canal de Kennedy, en una llenca d’aigua que fa uns 36 km d’ample i que separa Groenlàndia (Dinamarca) del territori de Nunavut (el Canadà).

La història comença en l’època de les grans expedicions a l’Àrtic, al segle XIX, quan existia l’obsessió per trobar el pas del Nord-oest que permetés arribar al pol Nord i el Pacífic sense circumnavegar continents. En una d’aquelles missions es va descobrir el pas de Kennedy, que connectava la badia de Baffin amb els oceans Àrtic i Pacífic i en d’altres de posteriors ja s’havia registrat l’existència de l’illa. Es diu que en una hi viatjava un excel·lent guia inuit anomenat Suersaq, conegut a bord amb el nom de Hans. D’aquí el nom de l’illa. Més tard, una expedició danesa va cartografiar la zona, la qual cosa seria essencial perquè el Tribunal Internacional de Justícia dictaminés que Groenlàndia quedava sota sobirania danesa i, per tant, l’illa de Hans. Ignorant aquest aval jurídic internacional, el govern del Canadà va reclamar com a seu l’illot. És a partir d’aquí que es va iniciar un conflicte en què els dos estats confrontats reclamarien la sobirania de Hans per a ells, fent esment que estava en aigües territorials de tots dos països. Per arreglar això es va traçar una línia fronterera entre els dos estats posant en evidència, però, que Hans efectivament quedava just al mig de la línia. Cap dels dos va voler compartir la sobirania de Hans amb l’altre i, després de moltes disputes, el conflicte es va deixar en el congelador per la impossibilitat d’arribar a un acord.

Va ser cap al 1983 que el conflicte es revifaria, quan Kenn Harper, un treballador de la companyia petroliera Dome Petroleum, va escriure un article sobre Hans en un diari local groenlandès. A l’article Harper explicava que va conèixer un home a l’Àrtic que portava una gorra amb la frase “Hans Island Nunavut” escrita. Ell, que pensava que l’illa era danesa i no pas canadenca, el va interpel·lar i va acabar generant un tens debat. L’article va tenir una gran repercussió a la premsa de tots dos països, la qual cosa va generar grans tensions. Les respectives opinions públiques estaven enceses amb el tema. El veien com un atac a l’orgull nacional i recriminaven la feblesa en la posició dels seus respectius governs. Els ministres d’Exteriors i de Defensa van enviar a l’illot els seus representants, que ho aprofitaven per fer-s’hi una foto, plantar-hi la bandera nacional i deixar-hi una ampolla del seu millor aiguardent. Fins i tot els militars s’hi havien acostat. La cosa va durar anys, plantant-hi i replantant-hi banderes, enduent-se’n ampolles i duent-n’hi de pròpies, amb alguna víctima col·lateral a causa de la cirrosi. Tan absurda va arribar a ser aquesta dinàmica que fins i tot uns emprenedors dels dos països van acabar elaborant una cervesa que publicitarien amb el lema: Make be er not war.

I molts es deuen preguntar què tenia aquell illot que desfermava tantes passions: un emplaçament estratègic. Tenint en compte el famós pas del Nord-oest i el canvi climàtic, molts pensen que l’illa de Hans pot esdevenir el millor lloc per col·locar una garita de duanes i fer pagar aranzels als grans vaixells que vulguin creuar el canal. Aquest és el negoci que es pot fer amb aquest illot.