Oakland: la primera i última oportunitat

Cartografiesignotes.catEl que ara és una conurbació de més de sis milions i mig de persones, a mitjan segle XIX era la llar d’uns centenars d’ànimes, potser un miler, comptant els pobles Ohlone i Miwok. A l’oest de la badia hi havia la petita ciutat de San Francisco, i a l’est, Oakland. Era l’època post Febre de l’Or, quan la badia començava a créixer de manera exponencial i descontrolada i encara hi rondaven aventurers, navegants, colons i pioners a la recerca de la seva aventura vital. La ciutat d’Oakland, col·locada en un marge de la immensa badia, enmig de pastures i rouredes, ja començava a despuntar com el port comercial més important de l’Oest americà. També el ferrocarril hi feia parada final provinent del llunyà Est, i del seu port en salpaven diàriament vaixells cap a qualsevol punt del Pacífic i n’hi arribaven molts més amb mercaderies i persones provinents sobretot de l’Àsia. Durant tot el segle XX el port d’Oakland va anar consolidant la seva importància de manera ferma de tal manera que s’ha erigit en el més important de l’Oest americà.

En aquest context de tombant de segle XIX, però, hi apareixen dues persones que uniran les seves vides per sempre. D’una banda, un fill il·lustre de la ciutat de San Francisco, Jack London, escriptor i aventurer mític de les terres del Pacífic, conegut per la seva vida intensa i pels seus relats i novel·les d’aventures barrejades amb una certa crítica social. A qui no li sonen títols com El llop de mar, Ullal blanc o La crida del bosc? De l’altra, un tal J.M. Heinold, un emprenedor que va comprar un barracó de fusta del port i, després de reformar-lo, va obrir-hi un petit pub, cap al 1883, anomenat First and Last Chance. Heinold, que sabia fins a quin punt tenia desestructurada la vida Jack London, va apostar per ell i li va pagar els estudis a la Universitat de Califòrnia. El jove London va deixar de vagar pel país buscant una sortida a la seva confusió i va acceptar l’oferiment de Heinold. En hores mortes, London s’asseia en una taula del saloon i escrivia inspirant-se en els personatges que freqüentaven el local. Aquest pub de port era conegut per ser l’últim (o primer) lloc civilitzat de l’Oest americà on es podia fer un bon glop d’alguna beguda alcohòlica abans d’enrolar-se en un vaixell cap al desconegut, o bé a la tornada. L’entorn del saloon de Heinold era la zona més freqüentada del port d’Oakland, on coincidien nombrosos vaixells carregats amb muntanyes de troncs o bestiar, caravanes polsegoses amb cavalls esgotats, baguls de mercaderies o persones d’orígens estranys que hi arribaven després de setmanes o mesos de penós viatge. El saloon servia com a vàlvula d’escapament per a moltes persones i, ràpidament, la seva fama va traspassar fronteres. De mica en mica els clients hi deixaven souvenirs dels llocs que visitaven, i molts fins i tot deixaven pagada la seva propera consumició (de la qual disfrutarien a la tornada) clavant a la paret un bitllet amb el seu nom ben visible. Aquest local, per molt que sembli increïble, és l’única cosa que no ha canviat del port en aquest segle i escaig, i ha viscut mil i una històries ininterrompudes, des del terrible terratrèmol de San Francisco del 1906 (d’aquí que la façana estigui torta) fins a la lluita pels drets civils dels afroamericans o l’accés de les dones al món laboral en l’època de la Segona Guerra Mundial. El local manté gran part del seu caràcter genuí, amb relíquies dels primers anys i fins i tot els mítics bitllets amb noms escrits. La terrassa és magnífica, i sovint s’hi fan esdeveniments musicals i culturals, i a més la cervesa que hi serveixen en tirador és artesana i de proximitat, molta produïda a la mateixa ciutat d’Oakland.