El joc brut de fer creure que Terra Lliure ha tornat

Diumenge de votació cupaire. La intensitat dels titulars de portada rau aquest dia en els adjectius. Som més en el terreny de la interpretació que de la informació. “Una minoria anticapitalista decideix el destí de Catalunya”, diu El País. “Mas fia el seu futur polític als assembleistes de la CUP”, observa La Vanguardia. El Periódico fa doblet i subratlla totes dues condicions: “Més de 3.500 anticapitalistes voten en assemblea si investir o no el candidat de JxSí”. Però qui fa festa grossa de la ignomínia és Libertad Digital. “La CUP, en risc d’escissió per la reaparició de Terra Lliure a favor de Mas”, titulen. La notícia és la publicació d’un manifest on alguns dels seus signants van pertànyer a Terra Lliure (o les organitzacions precedents). El focus es posa sobre Carles Sastre, que va complir onze anys de presó per l’assassinat d’un empresari. Però la caverna imposa el seu relat pervers i no admet la rehabilitació de terroristes (tot i que en aquest cas han passat dinou anys des que va saldar la seva condemna). Sastre estarà en deute infinit i irreparable amb l’entorn de la seva víctima, però té dret a reinserir-se en societat: així ho hem decidit amb les nostres lleis. El comunicat de marres, a més, no al·ludeix per a res a la violència. Però això no atura Libertad Digital per engegar la crònica amb “Els terroristes de Terra Lliure han entrat a escena”. O per escriure el titolet “Cupaires atemorits”, suggerint que els del manifest exerceixen coerció amb amenaces. Potser no ho sembla, però això és frivolitzar amb el terrorisme, amb l’agreujant que instrumentalitzen el dolor dels familiars de les víctimes. Fan veure que abominen de la violència, però el seu discurs la necessita. I, quan deixen de trobar-la, se la inventen.