El micròfon diari desaprofitat del procés

Podem ha donat sentit polític a la indignació, mesclant missatges de denúncia i d’il·lusió. Tot proclamat amb verb segur a les teles i llenguatge solemne als mítings. La força no és tant el què (estratègicament ambigu: ni de dretes ni d’esquerres, ni monàrquics ni republicans) sinó el com: tot ho formula amb tensió emotiva, amb aquella urgència dels portadors d’una reparació social i d’una raó històrica inajornables, bàlsam per als que tenen fam i set de justícia. El procés té fonaments més sòlids, però els líders dels partits pel sí no treballen gaire la quota de pantalla de què disposen cada dia. Quan parlen, on són la raó i la urgència que connecten amb la gent? Si no aprofiten l’èpica que el procés porta a cabassos, com esperen convèncer?