Elogi dels que fan de pont cada dia
EL POLICIA assassinat a sang freda era musulmà. També un dels herois de l’assalt al supermercat, el que va salvar vides amagant sis persones al congelador. Una víctima tan víctima i un protector tan protector eren allà, inoportunament l’un, molt oportunament l’altre, com a proves humanes per desmentir els que voldran fer llistes simples de bons i dolents.
Però, a més de recordar aquests dos protagonistes musulmans involuntaris, avui em ve de gust fer un elogi desmesurat, un elogi emocionat també, de tots els que fan de pont en el dia a dia. Els que fomenten la convivència convivint, sempre a peu d’aquesta obra tan complexa que és la globalització. En parlem poc, perquè la seva heroïcitat sovint és invisible, i perquè són més mediàtics els que agiten fantasmes, assenyalen culpables, fomenten l’odi. Em refereixo als intel·lectuals que s’esforcen per fer-nos entendre la complexitat, les oportunitats i els riscos, i a la gent que fa feina als barris, a les entitats i organitzacions que treballen contra la xenofòbia.
Tot ells apaguen incendis diaris, difuminen fronteres forçades i mantenen viva l’esperança que ens en sortirem, que el progrés és possible i la diversitat també. Parlo, naturalment, dels que ho fan i no dels que ho diuen. No em refereixo als que donen lliçons des de cap bombolla sinó dels que són físicament al mig. Els que se la juguen cada dia, perquè al mig és on hi ha més opcions de ser incomprès i, per tant, de rebre. Són pocs, encara, i perilla que alguns se’n cansin. A més d’estar en contra dels odis, els fanatismes i les fòbies, hem d’estar molt a favor d’ells, dels que fan de pont. Perquè és a favor on es viu i conviu millor.
