25/02/2015

Se’n podria fer broma, però és indignant

2 min

EN UNA HORETA el TC ha suspès la convocatòria del 9-N. No ens han prohibit encara el que va acabar passant, un procés participatiu, però falta poc: a banda de vetar el futur, pretenen esborrar el passat. La notícia genera perplexitat, donarà per a gags amb la màquina del temps, per fer-ne conya. I convindrà que en fem, perquè hi ha un humor terapèutic que rebaixa les llagues a l’estómac, que impedeix fer-te’n mala sang, que rebaixa la duresa dels fets, que s’enriu dels nostres fantasmes. I ara hi ha un fantasma que és el de la prohibició massiva. I prohibició de coses tan sensibles com consultar, participar, decidir. Que, de fet, una cosa porta a l’altra, ja se sap que comences deixant pensar la gent, després els deixes parlar, els consultes i s’acaben agafant la llibertat de decidir coses. Avui no tinc gaire ganes de fer-ne broma, ni d’agafar-hi distància; aquesta indignació renovada quan anul·len també la llei de consultes, quan et diuen que queda prohibit consultar, és bo que sigui allà. L’hem de tenir gestionada, perquè convé intel·ligència i prudència sempre, però l’allau de prohibicions no pot fer que ens hi acostumem. Ningú que aspiri a ser lliure s’ha de relaxar gens quan li prohibeixen expressar-se. I tenim clar que un procés democràtic portat de manera cívica, educada i avisant de cada pas no pot ser prohibit de cap manera. Prohibir-ho els desacredita, i no de manera opinativa -a mi em cauen malament i per tant a un altre li deuen caure bé-. És un descrèdit que hauria de sentir tota persona que cregui en el progrés. No ens podran prohibir el que ja va passar, jo hi era, allò va existir, ni tampoc ens podran prohibir el que vulguem majoritàriament que passi en el futur.

stats