Per molts anys a tots els que sou de l’ARA
DIVENDRES, 28 de novembre, fem 4 anys. Això va començar amb una il·lusió boja i una responsabilitat total, i ara mateix és una aventura en vies de consolidació amb l’escalf impressionant de prop de 29.000 subscriptors. En només quatre anys hem vist dimitir un papa, abdicar un rei i esfumar-se un president del Barça. Quan vam néixer manaven Montilla i Zapatero, i ja no queden ni els seus successors, Navarro i Rubalcaba. Hem cobert cinc eleccions (i sembla que l’any que ve en vénen tres més). Hem vist entrar la CUP al Parlament, i aparèixer Guanyem i Podem. Vam viure el 15-M, tres 11-S històrics seguits i un 9-N. Hem vist créixer la desigualtat, la pobresa infantil i els desnonaments. Hem explicat els terratrèmols i tsunamis de Fukushima i de l’euro. Hem assistit al desmantellament de les caixes, als rescats dels bancs, a escàndols de corrupció que tacaven una infanta, el PSOE andalús, el tresorer del PP i el 75% dels ministres d’Aznar. Hem vist Pujol confessant un frau fiscal de dècades, i Núñez a la presó. Hem descobert Assange i Snowden. Hem explicat la crisi sanitària de l’Ebola, les decapitacions del jihadisme, la guerra de Síria, les revoltes àrabs, la bogeria de Putin, l’enduriment del conflicte entre Israel i Palestina, el domini europeu de Merkel, i que un luxemburguès que fomenta l’evasió fiscal ha acabat presidint la Comissió Europea. Vam néixer anunciant que passarien coses, que sortíem a buscar el món que ve i el país que volem. I aquí seguim. Agraïts a uns lectors exigents, esperançats amb un país que té en el teixit associatiu la seva gran riquesa, radicalment compromesos a millorar cada dia. Per molts anys a tots els que sou de l’ARA.
