Amb aquests ahir i avui, el demà és urgent

AHIR, 12-0, vam veure feixistes passejant tranquil·lament per Barcelona. Amb les seves esvàstiques, amb antecedents per violència en l’atac a la Blanquerna, aquell 11-S que va suposar una lliçó de civisme fins que a la nit i a Madrid van aparèixer aquests miserables. I els vam veure, ahir, permetent-se el luxe d’amenaçar, per exemple, Jordi Borràs, un fotoperiodista que si no existís l’hauríem d’inventar, perquè ell solet ha retratat i posat en evidència mil connivències entre cert unionisme i autèntics delinqüents. Ho han fet sense que passi res, perquè aquest Estat és tan poc democràtic que té un ministre de l’Interior que no se’l mereix cap democràcia.

Avui, 13-0, declararan com a imputades Irene Rigau i Joana Ortega. El crim? Posar unes urnes simbòliques perquè ens autoorganitzéssim i demostréssim al món que volem decidir el futur de manera democràtica. I ho faran amb la força d’un Estat i els seus ministres recreant-se en aquest acte d’injustícia, omplint-se la boca de legalitats vergonyants.

Demà, entenent demà com un futur imminent, viurem en un nou estat lliure i democràtic, i recordarem com un malson la tràgica coincidència d’ahir i d’avui, la de deixar campar feixistes violents i permetre’ls fer arengues mentre declaren polítics escollits pel poble, que complint la promesa electoral cridaven els ciutadans a les urnes.

Ahir vergonya, i avui més vergonya. I demà passat, en ple aniversari de l’afusellament de Companys, vergonyíssima. El president Mas declarant, acusat de deixar que la gent votés.

Amb aquest ahir i aquest avui, construir un demà lluminós, just i lliure és cada cop més urgent.