Diu que hi ha gent amb calés a Suïssa
Escena 3. Ahir vam resaber que hi ha un munt de prohoms (i prodons) hispans que tenien part dels seus calés a Suïssa. Això sí, ara coneixerem els seus noms i amb proves certes i fefaents. Vaja, que no són misterioses filtracions a misteriosos diaris de misteriosos dossiers falsos que surten de misteriosos despatxos de misteriosos policies que reben ordres de misteriosos ministres amb misterioses finalitats. De moment, la grossa ha caigut molt repartida. Concretament entre tota la família Botín, propietària del Banco Santander. Es confirmen els 2.000 milions d’euros que tenien en un raconet del país de Heidi (només corresponents als anys 2006 i 2007), que, com que tinc una edat, i per fer-me’n una idea, he hagut de passar a pessetes. La màquina m’ha dit que són 335.000 milions, cosa que demostra que per ser multihipersupermilionari és més adequat ser banquer que dedicar-nos al que ens dediquem vostè i jo.
Escena 1. Ahir Larazon.es titulava la notícia amb un: “Briatore, Valentino y el piloto Rossi en la Lista Falciani ”. Ni rastre de Botín. Casualitats de la vida, la setmana passada els diaris Abc, El Mundo, La Razón i El País anaven encartats dins d’una gran publicitat del banc de la família Botín.
Escena 2. Aquella portada d’ El Mundo del 28 d’octubre: “ Corrupción. UBS nº 7651162-3445.954. Éste es el número de la cuenta suiza de Xavier Trias en la que estaban los 12.986.730,80 euros que fueron transferidos a Andorra en febrero de 2013”. Quatre mesos després, ningú ha donat cap explicació. A veure quina tenim de tot plegat d’aquí quatre mesos.
