Publicitat
Publicitat
image-alt

SÍLVIA SOLER

Sempre Zweig

La setmana que estem pendents de les lluites intestines per aconseguir el poder del Partit Socialista Obrer Espanyol coincideix que estic llegint la novel·la Clarissa, de l’infal·lible Stefan Zweig. Llegir...

Un petó sense ganes

Segur que us ha passat: la vostra parella comença a fer esternuts, es moca sovint i finalment comença a tossir. Diu: “Em sembla que m’he refredat”. I tu, mentre li ofereixes anar a buscar una aspirina,...

Els jardins públics

Si vius en una ciutat ja saps quin privilegi és tenir a prop de casa un parc, un jardí, encara que sigui una plaça arbrada. Perquè si aquesta zona verda forma part dels teus itineraris habituals, és...

El casament

Quan ens trobem tots, sempre hi falta algú. I, com són les coses, és aquesta absència -doble- el que ens fa sentir que hi som tots. Em miro els meus fills i els fills dels meus germans i entorn seu,...

La vida i les cases

“Les cases es poden vendre o deixar a altres persones, però sempre es conserven dins d’un mateix”, diu el Giuseppe al seu fill, l’Alberico, en una carta. El Giuseppe ha marxat a Amèrica i aquesta decisió...

Educar

Primers dies d’abril. De bon matí, tot i el dia esplèndid, l’aire és fresc i cal abrigar-se arran de mar. Com que les escoles fan festa, a la platja ja hi ha pares i mares amb criatures. Els adults prenen...

Obra mestra

Diu el meu estimat Jovanotti que la seva “ ragazza è magica ”. Intento traduir-ho i sé que la paraula adequada en aquest cas seria xicota. Però com em costa, que poc que m’agrada... Poseu-hi xicota, o...

Herois

A casa hi tinc una capsa amb llibres que no tenen cap valor, tret del purament sentimental. Són els meus herois de la infància. A dalt del pòdium, tres nenes singulars. La Pippi Langstrump (en la meva...

Aquest deu ser el lloc

He passat un parell de setmanes amb uns amics que viuen a Irlanda, en una casa amagada en una de les valls menys poblades del país. Per arribar-hi has d’aturar el cotxe i baixar dotze vegades per anar...

Fem-nos petons

Besar és, segons el diccionari, l’acte de pressionar els llavis contra una superfície. Si es tracta de la pell o els llavis d’una altra persona, ho entenem com una expressió social d’afecte, de salutació o...

Buscant la felicitat

Els últims mesos he anat llegint articles que assenyalen les relacions socials com la principal font de felicitat de l’ésser humà. Recordo el sociòleg Zygmunt Bauman, que alertava que la humanitat ha perdut...

Mirar per la finestra

És un anunci d’un canal d’aquests que t’ofereixen totes les sèries que hi ha al món i alguna més i tot. Hi veiem una noia que condueix i, al seu costat, un noi que mira fixament el telèfon mòbil. A la...

A l’aigua!

Un amic escriu una entrada a Facebook per anunciar que, després d’una vida plàcida i raonablement feliç, està en disposició, ara que fa quaranta-cinc anys, de fer realitat un desig que neix de les...

Casa nostra

Avui fa vuit dies vaig sortir del Palau Sant Jordi -tard, molt tard- amb una barreja d’emocions i un pensament que ho sobrevolava tot: quina alegria, quin orgull, aquell escenari final ple de gent tan jove!...

Aniversari

Arriba l’aniversari i penses: ja fa tants anys que no hi és. El pare o la germana o l’amic, els que han marxat i ens han deixat aquí, enyorant-los. És inevitable repassar tot el que ha passat des que no hi...

Pobre Phil!

Una estrella de la música va a la presó per un delicte de blanqueig i, quan en surt, l’entrevisten en un programa de màxima audiència i no anomenen per res aquest fet. És més: entra el seu fill per telèfon...

Per què escrivim

En Rafel Nadal, per celebrar la seva última novel·la, l’esplèndida La senyora Stendhal, reuneix entorn d’una taula persones d’edat i professió diverses que sap que ens n’alegrem. Parlem d’aquesta història...

‘Tempus fugit’

De vegades passen coses que et fan creure que la vida t’envia missatges. I aleshores fins i tot la gent com jo, escèptics de mena, hem d’admetre que l’atzar, sovint, és molt però que molt capriciós. Fa...

Puntualitat

Per a aquests dies de fred que -finalment!- ens arriben, trio una novel·la d’aquelles que m’agraden: una gran casa a Irlanda, unes persones felices i el presagi d’una tragèdia. Un títol que sona bé: El...

Passat festes

M’han explicat el cas de la R. Té seixanta-dos anys i en fa trenta-vuit que està casada. Els fills -tres- ja viuen en parella, dos a Barcelona, la tercera a Londres. Ja té dos nets. Aquest any, per Nadal,...

Madonna

Ja fa uns dies que Madonna va rebre el premi a la Dona de l’Any i que el seu discurs d’agraïment va començar a circular a tota velocitat per les xarxes socials, així que m’imagino que, a hores d’ara, ja deu...

Poema de Nadal

De tots els versos de Nadal que conec, el meu preferit és el poema de Salvat Papasseit que comença dient “Sento el fred de la nit i la simbomba fosca”, i que ens recorda, any rere any, que “demà posats a...

Vint-i-cinc anys

Mirar enrere i veure-hi nits en blanc, nits enceses, nits a recer del vent i de la pluja. I dies més llargs que una travessia pel desert i anys que passen volant. I reunions amb mestres, asseguts en...

Mare i filla

La mare té uns cinquanta anys, però ningú no ho diria. És una dona molt activa, està en forma i conserva unes faccions gairebé infantils. Ella sap, però, la veritat dels cabells blancs a sota el tint. I els...

M’interessa

Ja fa uns quants anys que una amiga va definir la maternitat en aquests termes: la teva mare és l’única persona al món a qui les teves coses li interessen tant com a tu. Aleshores tot just ens estrenàvem en...

‘Je ne regrette rien’

Fa tres anys era un pare de família afortunat. Havia celebrat les bodes de plata amb la família i els amics, presumint de fills estudiosos i considerant-se una persona raonablement feliç. No havia de patir...

Els ulls d’Anna Frank

I així estem: observant alarmats com allò que ens pensàvem que no tornaria a passar mai pot acabar passant-nos a nosaltres. Com el món que coneixem, ple de defectes però escarmentat i, per tant, al·lèrgic a...

Dones escriptores

La casualitat ha volgut que aquests dies m’hagi retrobat amb dues escriptores que he admirat des de sempre. Una va néixer a Massachusetts l’any 1830, l’altra a l’Empordà trenta-nou anys després. La primera...

Amics

S’ha mort un bon amic del meu pare. Tenia noranta anys. El meu pare els hauria fet aquest mes de novembre. Però en fa trenta-quatre que és mort. Em sap greu la mort d’aquest figuerenc de noranta anys de...

Lluites compartides

Potser ja sabeu que Òmnium Cultural ha posat en marxa una campanya que porta el nom de Lluites compartides. Es tracta, ras i curt, de recordar, subratllar i celebrar les tantíssimes vegades que, en aquest...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | Següent >