21/10: Potser la Tercera Intifada no és com les altres dues

Quan observem des d’aquí els conflictes del Pròxim Orient, tendim a aplicar-hi interpretacions occidentals. Ja el nom de Pròxim Orient és significatiu: pròxim a què? A hores d’ara ja sembla evident que a la zona hi ha molts conflictes simultanis, no un de sol —entre àrabs i jueus— del qual neixen tots els altres. Quan ho mirem des de paràmetres occidentals, si hi ha algú que es revolta pensem per què ens revoltaríem nosaltres. La primera causa que hi projectem és la desesperació econòmica. La segona, l’opressió nacional. Aquests paràmetres tan occidentals es van aplicar sobre les dues primeres intifades, amb més o menys raó. No sé si ara ens serviran per entendre la tercera. La crema de temples, l’acció individual suïcida, les víctimes indiscriminades, la coincidència amb l’eclosió de l’Estat Islàmic, fan pensar que rere la Tercera Intifada hi ha causes compartides amb les altres explosions de violència de la zona, i que no tenen gaire a veure amb els prejudicis occidentals. Religió, ideologia totalitària, somnis de restauració califal són també a la llista de causes de l’explosió de violència a tota la regió. Si ens inquieten a Alep, Mossul o Palmira, també ens haurien d’inquietar a Jerusalem.