Publicitat
Publicitat
image-alt

ESPÈCIE PROTEGIDA

XAVIER FINA

Tenim dos problemes (i un és per culpa meva)

Tot i que no tinc gaires arguments, sóc optimista. Des de la consciència que el joc de l’equip no és gens convincent. Des de la constatació que no hem reforçat la defensa com calia. Des del desacord amb...

Uf, va dir ell

Portar quatre partits de Lliga i no haver-ne guanyat cap no era gaire important. Però haver guanyat el primer sí que ho és. Si ahir hagués continuat la mala ratxa de resultats diríem que no hi ha gaires...

El pregoner Pérez Andújar com a símptoma

Comença la festa major del meu poble, les Festes de la Mercè, i la gran preocupació de molts és el pregoner. L’alcaldessa, Ada Colau -que és qui té la prerrogativa de decidir-lo-, ha triat l’escriptor...

El pregonero Pérez Andújar como síntoma

Comienza la fiesta mayor de mi pueblo, las Fiestas de la Mercè de Barcelona, y la gran preocupación de muchos es el pregonero. La alcaldesa, Ada Colau -que es quien tiene la prerrogativa de decidirlo-, ha...

Els meus sentiments per diumenge

Em molesta la prepotència del Madrid. Aquesta referència constant a un passat gloriós, la seva obsessió amb un señorío que ni sé gaire bé què és, ni m’agrada a què sona quan intueixo el que vol dir. Em...

Quan la normalitat és una virtut

Sóc de l’època en què la Lliga començava al setembre i els partits es jugaven diumenge. Per tant, faig una negació que analitzarà convenientment el meu psicoanalista i dono per no jugats el tenístic partit...

La força d’una Il·lusió

Hi ha pericos optimistes i pericos pessimistes. Fins ara, els optimistes es lamentaven de la condemna de viure en l’etern dia de la marmota i els pessimistes agraíem amb resignació l’etern retorn d’una vida...

Tot depèn del com

La polèmica per l’exposició pública d’una estàtua (decapitada, detall important) del dictador Franco s’inscriu en l’escalada d’atacs i desqualificacions entre l’independentisme i els comuns. Però el fet...

La il·lusió de ser ric sense fer de nou-ric

Hi ha pensaments obvis que de tan repetits esdevenen vulgars. I, tanmateix, no hi ha manera que els incorporem a la nostra vida. Per exemple, allò que no valorem prou el que tenim fins que ho perdem: la...

Ara toca futbol

No és cap secret per a qui em llegeix o em coneix que a mi el que menys m’interessa del futbol és el joc en si. Ni jugadors, ni tàctiques ni, fins i tot, els resultats dels partits. De fet, a mi el que ...

El primer dia de la resta de la nostra vida

La il·lusió d’aquestes setmanes ja no ens la treu ningú. Estem tan contents que quan Mr. Chen, en una mostra de populisme -prefereixo que sigui això que no pas ingenuïtat-, va dir que convertiria l’Espanyol...

Dues maneres de ser perico

Els millors moments d’aquesta campanya electoral han estat les entrevistes que el lúcid Nacho de Sanahuja ha fet als líders catalans al programa de Jordi Basté. Si no les han sentit, encara hi són a temps....

L’hora dels adéus

Fa unes setmanes vaig llegir l’admirat Rafael Metlikovez descrivint aquell dubte existencial que en un moment o altre de la vida hem tingut tots els de l’Espanyol: sóc estrany perquè sóc perico o sóc perico...

A ritme de rumba catalana

Avui, per celebrar-ho, em menjaré un arròs amb bacallà. No ets la flor que volia pel meu jardí, però la teva arribada em fa molt feliç. I si haguessis triat el Sevilla hauria sentit pena (peneta, pena)....

Elogi i notícies de l’APMAE

L’APMAE (Associació de Petits i Mitjans Accionistes de l’Espanyol) haurà de canviar de nom en un procés invers al seguit per les APA. Si la croada del políticament correcte va obligar a afegir una m de...

Gràcies, ‘Espècie protegida’

He procurat dissimular, però aquesta temporada he patit molt. Tenia el convenciment íntim que ens en anàvem a Segona. El fet que, gràcies als milions de Mr. Chen, el descens no impliqués la desaparició era...

Quatre noms per a un balanç

Pau. Temporada de contrastos per al porter gironí. Ha sigut el porter més jove de la Lliga. Com li explicava a Roman Martínez en una gran entrevista publicada a L’Esportiu, en els primers partits de la...

L’últim partit de la pitjor temporada

Aquesta setmana, llegint i escoltant alguna crònica neutral del derbi, he pensat en uns pòsters tronats que decoraven algunes habitacions fa anys. Eren de roba, d’un blanc trencat i amb la vocació de ser...

Un trist final feliç

Tinc molts motius per fer un relat negatiu del partit d’aquest diumenge. El meu equip va jugar un partit penós. Sabem que no són molt bons, però una mica millor del que va semblar contra el Barça sí que ho...

Un diumenge per estar tranquils

Aquesta setmana els pericos hem tornat a existir. I hem pogut gaudir una i mil vegades de les imatges d’aquell màgic gol de Raúl Tamudo que va donar nom a un partit i que esperem que acabi donant nom a una...

Cholisme a la carta

Semblava que el genèric de la setmana, el nom propi de la setmana convertit en categoria, seria tamudazo. Però les semifinals de la Champions han imposat un protagonisme compartit: alguns dels qui més...

Pau i trenta mil més

Qui juga diumenge? Pau i trenta mil més. Oblidem-ho tot. Ja passarem comptes. Ara només anem escalfant perquè diumenge juguem tots. Per a nosaltres és l’últim partit de Lliga i ens hi va la vida. Després,...

Les meves xifres de Sant Jordi

TRES. Els motius que em desperten un sentiment patriòtic. Allò que molts senten constantment, l’orgull de ser català, a mi em passa en tres situacions -sense comptar una irrefrenable plorera quan canto Els...

Tanquem els ulls molt fort

Podria escriure l’article més trist. Fins i tot un article desesperat. Però no ho faré. L’amic Oriol Vidal em va convèncer que ara no tocava i li vaig prometre que, fins que no es resolgui la cosa, tot...

En defensa de Félix de Azúa

Les declaracions de les últimes setmanes del flamant acadèmic de la llengua espanyola han estat condemnades i atacades de manera unànime. I s’entén. Perquè han rebut els mestres i el sistema educatiu català...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Següent >