Els republicans guanyen la majoria del Senat dels Estats Units

Washington/BarcelonaQuan encara quedaven els col·legis electorals d'Alaska per tancar, la batalla pel Senat als Estats Units s'ha decidit finalment prop de la mitjanit (en la zona est, 6 del matí hora catalana), quan les projeccions han donat als republicans la victòria a Carolina del Nord. Una de les competicions més ajustades de la nit (i de les més cares de la campanya, amb 100 milions de dòlars), finalment ha donat la victòria al candidat republicà Tim Tillis, per davant de la senadora demòcrata Kay Hagan.

Pocs minuts després, els mitjans també projectaven la victòria de la republicana Joni Ernst a Iowa, de forma que el Partit Republicà sumava al meys 52 escons -la majoria està en 51-, mentre que el Partit Demòcrata tenia segurs només 43. El Senat fins ara estava format per 45 republicans, 53 demòcrates i dos independents (que acostumen a votar amb els demòcrates).

L'actual líder de la minoria al Senat, el senador republicà Mitch McConnell, va donar el tret de sortida a la nit amb la seva victòria a Kentucky, on, tot i les enquestes ajustades de dies passats, finalment ha aconseguit amb facilitat la seva reelecció. McConnell ha ofert mà estesa al president dels Estats Units, Barack Obama. "Aquesta nit els votants han dit que un canvi a Washington és possible", ha dit en el seu discurs de la victòria, acompanyat de la seva dona.

En les hores següents, les projeccions dels mitjans nord-americans han anat donant poc a poc els sis escons que necessitaven en el Senat per endur-se la majoria. Els candidats republicans han guanyat la majoria, doncs, arrencant als demòcrats els estats de Virgínia Occiental, Arkansas, Dakota del Sud, Montana, Colorado, Carolina del Nord i Iowa.

A Geòrgia, un altre dels estats clau d'aquestes elccions, el senador republicà també ha guanyat. Georgia ja estava en mans dels republicans, però la retirada del seu senador va obrir la competició i les enquestes assenyalaven una batalla difícil. Kansas era un altre dels estats que els republicans podien perdre en aquestes eleccions en mans d'un independent, però finalment la victòria ha estat pel senador republicà Pat Roberts.

La sorpresa de la nit la va donar Virgínia, que durant bona part del recompte va semblar que podia passar també a mans republicanes. Finalment, amb el 99,5% escrutat, les projeccions donaven finalment l'estat als demòcrates amb un 49% pels demòcrates i un 48,5% per als republicans.

Una altra de les batalles clau, la de Lousiana, haurà de decidir-se finalment al decembre en una segona volta, ja que cap dels candidats (en aquest cas n'hi ha més de dos) ha aconseguit el 50% dels vots. Una única bona notícia per als demòcrates durant el recompte electoral arribava de New Hampshire, on la senadora demòcrata Jeanne Shaeheen va guanyar la reelecció a l'ex senador republicà Scott Brown.

Moltes batalles ajustades: cada vot compta

Aquestes legislatives han estat sempre en mans dels republicans segons les enquestes, però tot i així la batalla estat a estat s'ha acabat decidint en molts dels casos per uns milers de vots. No només el nombre d'estats amb previsions poc clares eren molts més dels habitual, fins a una dotzena en alguns moments de la campanya, sinó que en alguns casos, com els de Virgínia i Carolina del Nord, el recompte ha mantingut el suspens durant moltes hores sense poder fer una projecció segura.

Finalment, el mapa s'ha pintat de nou majoritàriament de vermell en un vot de càstig al president Barack Obama, que passa per un dels seus moments més baixos de popularitat, criticat per la seva gestió tant interna com cap a l'exterior. Però tampoc ha estat una batalla tan fàcil per als republicans com semblava, ja que el seu comportament partidista al Congrés els últims anys ha deixat també mala impressió entre els ciutadans. Tant els republicans com el govern Obama s'hauran d'esforçar en els propers dos anys per trobar consensos que permetin tirar endavant polítiques ambicioses, si volen que els votants els siguin més favorables el 2016.

Eel 78% dels ciutadans que anaven a votar aquest dimats als Estats Units asseguraven que estaven preocupats per l'economia, la qual cosa era una mala notícia per al president Barack Obama (l'economia nord-americana ha millorat, però els ciutadans encara no en noten els efectes). Les eleccions legislatives de meitat de mandat ("midterm") acostumen a ser un referèndum sobre el president i l'índex d'aprovació d'Obama ha baixat al 44%.

Tot i així, el sondeig de la CNN també detectava un 60% de l'electoral que deia estar "enfadat o insatisfet" amb l'actuació dels republicans al Congrés, i això és el que ha generat batalles tan ajustades en molts més estats dels esperats.