Espanya rebutja les quotes europees de refugiats
En marxa la primera fase de l’operació naval al Mediterrani contra les xarxes de tràfic de persones
Brussel·lesEl ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, va carregar ahir contra el sistema de quotes d’asil plantejat per Brussel·les. Entre els criteris que s’utilitzarien hi ha el PIB, la població, la taxa d’atur i l’esforç realitzat anteriorment per cada estat en el camp de l’acollida d’estrangers. Però aquests dos últims conceptes tenen un pes menor (10%) respecte als dos primers (40%), una qüestió que Margallo considera poc justa.
El ministre espanyol va aprofitar ahir la reunió dels caps de la diplomàcia europea -tot i que el tema central no era aquest- per mostrar la seva disconformitat amb les quotes perquè ho va considerar “oportú”. “L’atur és probablement el criteri més important per determinar la capacitat d’assimilació en condicions dignes d’immigrants que vénen a Espanya. Un país decent que té una política decent ha de donar als immigrants que vénen un lloc de treball, habitatge, educació, sanitat i serveis socials si no volem crear guetos dins de les nostres fronteres”, va defensar el ministre.
Margallo també va insistir que l’esforç fet per Espanya en el passat no s’ha tingut en compte, ja que no s’hi inclouen variables com “la lluita per controlar les fronteres exteriors, un esforç que redunda en benefici de tots els països”, va reflexionar. I va afegir: “Les persones que van venir en els anys de bonança econòmica ara estan a l’atur i requereixen una atenció especial”.
La Comissió Europea va proposar la setmana passada un sistema de quotes obligatori per als estats membres per distribuir els demandants d’asil que rep la UE i reduir la pressió migratòria d’alguns països. Segons càlculs de l’Eurostat, la majoria de demandes d’asil es concentren en cinc països: França, Alemanya, Suècia, Itàlia i la Gran Bretanya.
Llum verda contra les màfies
Però el tema central de la reunió d’Afers Estrangers va ser l’operació per acabar amb el model de negoci de les màfies criminals, que va rebre ahir el suport necessari per tirar endavant. Amb seu a Roma i amb el contraalmirall Enrico Credendino al capdavant, la missió rebrà el nom d’EU Navfor Med, tindrà un pressupost d’11,8 milions d’euros i previsiblement començarà a operar al juny, quan es reuneixen de nou els titulars d’Afers Estrangers. Tindrà tres fases. La primera consisteix en “la detecció i supervisió de les xarxes de migrants” a través de la recollida d’informació i patrullant a alta mar, que no necessitaria cap resolució del Consell de Seguretat de l’ONU. La segona fase, que preveu “l’abordatge, inspecció, incautament i desviament a alta mar d’embarcacions sospitoses de ser utilitzades pel tràfic de persones”, sí que necessitaria l’aval de l’ONU en algunes circumstàncies. I, en qualsevol cas, sí que requereix l’aprovació del Consell de Seguretat el tercer pas de l’operació, que consisteix a “desmantellar” els vaixells en “aigües territorials o internes” de Líbia.
La cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, va viatjar la setmana passada a Nova York, on va presentar el pla, i tot i que ahir va assegurar que no va trobar “cap gran resistència política” al Consell de Seguretat, Rússia i la Xina han mostrat la seva oposició a la destrucció d’embarcacions. L’altra opció que té la UE és obtenir el consentiment de Líbia, però la guerra civil al país i el clima de desgovernança, amb dos governs diferents, fa difícil aquesta opció.
No destruir, sí inutilitzar
Els Vint-i-vuit rebutgen parlar explícitament de la destrucció dels vaixells utilitzats per les màfies i matisen que es poden prendre “totes les mesures necessàries contra una embarcació o els seus actius relacionats”, com ara fer-los inoperatius “en el territori d’aquest país [Líbia]”. Un joc de paraules que seria important per obtenir l’aval necessari de l’ONU. El ministre García-Margallo va avançar que Espanya estaria disposada a participar en la missió amb l’aportació d’una embarcació i un avió.
La missió naval aprovada ahir és complementària a altres accions, com la reducció de la pressió migratòria dels països del sud, en què destaquen el reforçament del pressupost amb fins a 9 milions d’euros de l’operació de vigilància al Mediterrani Tritó i afavorir l’acolliment de refugiats per tot el territori de la UE.
En la reunió també hi van estar presents els ministres de Defensa i el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, que va alertar: “Hi podria haver combatents terroristes, que s’amaguen i es barregen entre els migrants”. Mogherini, tot i que no ho va confirmar, sí que va afirmar el possible vincle entre terrorisme i tràfic de persones.
