Publicitat
Publicitat

CRISI A GRÈCIA

Papandreu es resisteix a dimitir

El primer ministre grec assegura al president del país que farà el possible per formar un govern d'unitat nacional i evitar eleccions anticipades. El líder de l'oposició rebutja la proposta i exigeix comicis anticipats

El primer ministre de Grècia, Iorgos Papandreu, ha dit aquest dissabte al president del país, Carolos Papulias, que intentarà formar un govern d'unitat nacional per evitar eleccions anticipades però que "no està enganxat a la cadira". Davant les càmeres de televisió al palau presidencial, Papandreu ha recordat a Papulias que ahir va obtenir el vot de confiança i ha assegurat que farà "tot el que pugui per crear un govern d'unitat nacional".

El president ha afirmat que "és hora de grans responsabilitats i hi ha un camí per posar-se d'acord pel bé de la pàtria".

La reunió entre el primer ministre i el president ha estat l'inici del procés de consultes per formar un govern d'unitat nacional davant la greu crisi econòmica que afronta el país hel·lènic.

Papandreu va rebre ahir el recolzament necessari al Parlament per seguir al càrrec (153 dels 300 vots) i va obrir les portes a formar un nou Executiu que tindria com a líder el ministre d'Economia, Evangelos Venizelos. El cap del govern ha anunciat que, després de reunir-se aquest matí amb el president grec, Carolos Papulias, iniciarà un procés de consultes amb la resta de partits representats al Parlament i els experts alerten que el procés pot durar diversos dies o fins i tot setmanes.

El líder de l'oposició conservadora Nova Democràcia, Antonis Samarás, ha rebutjat aquest dissabte la proposta de Papandreu de formar un govern d'unitat nacional i ha reiterat la seva exigència d'eleccions anticipades. "Insistim en la petició d'eleccions immediates per sortir el més aviat possible d'aquest malson", ha dit Samarás davant les càmeres de televisió a la seu del seu partit.

Si Papandreu forma una coalició evita el risc d'uns eleccions a curt termini que donarien encara més inestabilitat a Atenes. Amb aquesta solució, Papandreu se sacrifica a canvi del suport del seu partit, però aconsegueix donar un respir a Grècia, almenys fins que rebi el segon paquet d'ajudes de Brussel·les a principis de desembre.

D'aquesta manera, i segons fonts citades per Reuters, el govern segurament exclourà l'oposició, tot i que mantindran diverses reunions perquè Samaras pugui expressar el seu parer i arribar a un acord.

En defensa de l'eurozona

En el seu discurs previ a la votació de la moció de confiança, Papandreu va dir que seria una "irresponsabilitat" no acceptar el paquet de la UE. El primer ministre ha superat un vot de confiança al Parlament després d'haver-se fet enrere en la seva proposta de posar a referèndum el segon pla de rescat per a Grècia acordat amb les institucions internacionals. Papandreu no disposava abans de l'anunci de prou suport dins el partit per superar la votació, tenint en compte que quatre dels seus diputats havien anunciat durant aquesta crisi que no li farien confiança.

Fonts de Nova Democràcia, el principal partit de l'oposició, de signe conservador, han assegurat que creuen que hi haurà un govern tecnòcrata que governarà entre un mes i sis setmanes i que la dimissió de Papandreu "és clau". Tots dos partits estan d'acord que aquest govern provisional ratifiqui l'acord de rescat i després convoqui eleccions.

Amb ungles i dents

Els grecs han lluitat amb ungles i dents contra les polítiques d'austeritat que han suposat retallades en la despesa pública, augment d'impostos, rebaixes salarials i en les pensions i un fort increment de l'atur. El país ha viscut 17 vagues generals en els darrers dos anys. Això feia molt probable un vot negatiu al referèndum, fins i tot si aquest suposava tallar el finançament extern. La incertesa podia agreujar la situació a altres economies molt més importants de la zona euro, com la italiana i l'espanyola.

Pressionat des de l'exterior i a l'interior, Papandreu va acabar retirant dijous la proposta, en un dia dramàtic, a canvi que l'oposició li garantís el suport al pla de rescat. D'aquesta manera seria el Parlament, i no la població grega qui avalaria el segon bloc de mesures d'austeritat, a canvi d'un crèdit de 130.000 milions d'euros i una rebaixa del 50% del deute extern del país. Aquest divendres el ministre de Finances Evangelos Venizelos ha trucat al president de l'Eurogrup, Jean-Claude Junker, el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schaeuble, i el comissari d'Economia de la UE, Olli Rehn, i els ha confirmat que no es durà a terme el referèndum.

Els països de l'Eurogrup van amenaçar de bloquejar l'ajut de 8.000 milions d'euros a què s'havia compromès amb Atenes per pagar les nòmines i pensions del novembre si no s'aclaria el compromís de les institucions gregues amb l'acord sobre el segon pla de rescat del país.

Etiquetes

Més continguts de