Obama presenta al Congrés un nou pla per tancar Guantánamo

WashingtonLa presó de Guantánamo és l’espina clavada del president Barack Obama d’ençà que va arribar a la Casa Blanca el gener del 2009. El mandatari nord-americà ha intentat tancar el polèmic centre penitenciari diverses vegades, però ha topat sempre amb l’oposició dels republicans. Ara, a deu mesos del final de la seva presidència, ho torna a provar amb un nou pla.

Obama va afirmar ahir que mantenir oberta Guantánamo “és contrari als valors” nord-americans i mina la lluita antiterrorista i la seguretat del país. “Es tracta de posar fi a un capítol de la nostra història -va dir en una declaració per presentar el pla ideat pel Pentàgon-. Mostrar les lliçons apreses des de l’11 de Setembre”.

L’estratègia del govern, presentada al Congrés, busca reallotjar en altres països 35 dels 91 presos que hi ha a la presó situada a la base militar nord-americana de Cuba. La resta, que són considerats massa perillosos per alliberar-los o enviar-los a països tercers, serien traslladats a diversos centres d’alta seguretat nord-americans. El Pentàgon recomana 13 presons, algunes a Carolina del Sud, Colorado i Kansas, o habilitar-ne de noves.

El trasllat d’aquests presos a territori nord-americà no serà fàcil de tirar endavant, ja que està prohibit per una legislació aprovada pel Congrés dels EUA, que està sota el control dels republicans.

Obama va intentar ahir persuadir els legisladors republicans perquè aprovin el pla per tancar Guantánamo. De fet, va recordar que el seu predecessor, el president George W. Bush -que va obrir el centre-, i el seu rival a les eleccions del 2008, el senador John McCain, es van posicionar a favor d’aquest tancament.

Obama va subratllar que la presó, un símbol de la guerra contra el terrorisme de Bush, serveix com a eina de propaganda a grups com l’Estat Islàmic per reclutar terroristes. D’altra banda, va explicar que el tancament de Guantánamo tindrà un cost de 475 milions de dòlars que s’amortitzarien en pocs anys, ja que l’estada dels presos en altres centres estalviaria al govern federal entre 65 i 85 milions anuals.

“No vull traslladar el problema [de Guantánamo] al president següent, tant és qui sigui”, va dir Obama. Tot i així, alguns legisladors republicans ja van mostrar la seva oposició a la iniciativa.

El líder del Senat, Mitch McConnell, va assegurar que el pla del president és “il·legal”. I va afegir que no acceptaran enviar “terroristes perillosos” a presons del país.

La Casa Blanca no va especificar què farà si, un cop més, el Congrés es nega a autoritzar el tancament de Guantánamo. Ni tampoc va esmentar, com en altres ocasions, si el president faria ús del seu poder executiu per complir la seva promesa.

Des que va assumir el càrrec el 2009, Obama ha optat per reubicar 151 dels 242 presos que hi havia encara al centre penitenciari en altres països. Aquesta estratègia també és la que va seguir el president Bush. La seva idea era intentar buidar la presó al màxim possible per forçar-ne el tancament. La presó va arribar a allotjar 780 presos.

Violació dels drets humans

Durant anys, Guantánamo ha rebut crítiques de l’ONU i d’organitzacions dels drets humans, com Amnistia Internacional, per les condicions en les quals viuen els reclusos -que en molts casos van patir tortura-. El pla d’ahir no va ser ben rebut per algunes d’aquestes associacions. “El pla -moure els detinguts que no han sigut ni seran mai acusats de cap delicte a una presó dels Estats Units- no busca tancar Guantánamo”, van lamentar en un comunicat els membres del Centre de Drets Constitucionals. “És simplement un canvi de codi postal”, raonen. Per a ells, “la infàmia de Guantánamo” no és la ubicació dels presos, sinó “el seu règim immoral i il·legal de detenció indefinida”.