L’acord ‘petroli per seguretat’ entre els EUA i l’Aràbia Saudita canvia
La revolució del ‘fracking’ nord-americà ha modificat la base de la relació
WashingtonEl 3 de març de 1938 una petroliera nord-americana -que esdevindria l’actual Chevron- va trobar petroli a Dhahran, a l’Aràbia Saudita. El descobriment va canviar el país, que es va convertir en la font global més important d’aquest hidrocarbur, al Pròxim Orient i al món. Els Estats Units mantenien relacions amb el regne àrab des de 1933 però no van solidificar la seva aliança fins a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. La trobada del rei saudita Abdulaziz i president nord-americà Franklin D. Roosevelt el 14 de febrer de 1945 a bord del vaixell USS Quincy al canal de Suez va establir l’intercanvi de petroli per seguretat.
Sota aquest acord tàcit, els EUA proporcionarien a l’Aràbia Saudita seguretat militar -ajuda militar, entrenament i una base militar- a canvi d’accés al seu cru. Diverses petrolieres nord-americanes van fundar l’Arabian American Oil Company (Aramco) per explotar el camps de petroli. Més tard, el país àrab va comprar, gradualment, la companyia fins a convertir-la en estatal el 1980. Tot i així, les empreses nord-americanes van seguir fent negocis a través d’activitats de refinació i de petroquímica.
Dependència del cru exterior
L’equació petroli per seguretat, base de la relació dels dos països, s’ha erosionat en els últims anys. La revolució del fracking -fractura hidràulica per extreure gas i petroli- als Estats Units ha reduït la dependència nord-americana del petroli estranger. L’Aràbia Saudita va intentar fer fora el petroli nord-americà del mercat amb un augment de la producció que va situar el preu del barril dels 103 dòlars el 2014 als 27 dòlars a principis de l’any passat, el nivell més baix des del 2003. Però, finalment, juntament amb els països de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), va decidir, a finals de l’any passat, retallar el nombre de barrils diaris per incrementar el valor del petroli -que ara es troba als 50 dòlars.
Els Estats Units continua sent el principal soci comercial de l’Aràbia Saudita. Però el país àrab ha caigut del número 12 del rànquing comercial de la primera potència econòmica mundial fins al 23. La reducció de les importacions de petroli saudita -gràcies a l’augment de producció d’energia pel fracking i les renovables-, i la caiguda del preu del petroli, han fet que els EUA tinguin ara una balança comercial positiva amb el règim saudita de 1.100 milions de dòlars el 2016 -fa dos anys tenia un dèficit de 28.000 milions.
Aquesta nova situació econòmica va permetre que el govern de Barack Obama demanés a Riad que augmentés la seva contribució econòmica en la seva pròpia seguretat. Fins i tot alguns analistes i legisladors van pressionar per trencar la relació amb la teocràcia ultraconservadora de l’islam.
Tanmateix, els seus lligams van més enllà del petroli, tal com explica Rachel Bronson, autora del llibre Thicker than oil. L’Aràbia Saudita va donar suport als nord-americans durant la Guerra Freda i, com a màxim exportador de petroli, és una peça clau per a l’estabilitat de la regió i del món, explica l’analista. A més, és un contrapès a l’Iran i un aliat necessari en un nou procés de pau entre Israel i Palestina o en la lluita contra l’Estat Islàmic -malgrat que se sospita que ha finançat grups jihadistes a Síria per acabar amb el règim de Baixar al-Assad, aliat de l’Iran-. És per això, per la relació entre els EUA i l’Aràbia Saudita de més de 70 anys, que els governs nord-americans han fet els ulls grossos als abusos de drets humans del seu aliat àrab. I Obama, malgrat que ha pressionat més en aquesta qüestió, no va ser l’excepció. I, fins i tot, va ser un dels presidents que més armes va vendre als saudites -amb contractes valorats en més de 100.000 milions.
Relacions econòmiques
El seu successor, Donald Trump, va firmar un altre contracte d’armes pel mateix valor aquest cap de setmana passat. Al mateix, temps diverses empreses saudites i nord-americanes van anunciar inversions de desenes de milions de dòlars. De fet, l’equació seguretat per petroli sembla que ha evolucionat cap a seguretat per inversions. Els saudites, que volen diversificar la seva economia basada en el petroli, van anunciar que invertirien 20.000 milions en infraestructures. Trump ja va presumir que aquests acords crearan llocs de treball.
