París obrirà un "campament humanitari" per a refugiats

ParísL

París no es vol quedar amb els braços plegats “mentre el Mediterrani es converteix en un cementiri per als refugiats”. Així de contundent es va expressar ahir l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, durant una conferència de premsa en què va anunciar la construcció d’un campament humanitari al nord de París, sota la normativa de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. “Treballarem colze a colze amb les associacions i esperem que amb l’Oficina Francesa d’Immigració i Integració (OFII)”, va precisar l’alcaldessa, que també va cridar l’estat francès a formar part d’aquest projecte. De fet, Hidalgo va lamentar que el govern de França “encara no hagi mesurat la dimensió d’aquesta crisi humanitària i que no hi dediqui els mitjans necessaris”, tot i que va reconèixer els seus esforços, això sí, “sota la pressió de les autoritats locals”.

Si bé no serà fins als pròxims dies que s’anunciarà el lloc exacte on Hidalgo vol construir aquest camp, ja se sap del cert que podrà acollir diversos centenars de persones a partir d’aquest estiu. L’alcaldessa de París s’ha basat en el, fins ara únic, campament humanitari que hi ha a França, el de Grande-Synthe, al nord del país, que acull refugiats des del mes de març. En aquella ocasió va ser Metges Sense Fronteres -davant la iniciativa de l’alcalde d’aquest municipi, l’ecologista Damien Carême-, l’encarregat de construir els barracons de fusta d’aquest campament que és a 40 quilòmetres de la Jungla de Calais.

Precisament dilluns passat, el ministre de l’Interior, Bernard Cazeneuve, i la ministra d’Habitatge, Emmanuelle Cosse, van desplaçar-se fins a Grande-Synthe per firmar un conveni amb l’alcalde i l’AFEJI, una associació que lluita contra l’exclusió, perquè el govern agafi les regnes del camp de Grande-Synthe. Un control que, a la llarga, té com a objectiu el tancament del camp. El conveni preveu que els refugiats no puguin instal·lar-se sense l’autorització de l’estat i el municipi, mentre que fins ara no hi havia cap filtre d’entrada. A més, els barracons que quedin buits s’hauran de desmuntar. Segons informa el diari Le Monde, dels 380 que hi ha, 107 estan desocupats, així doncs, i seguint el conveni que dilluns van firmar el govern, l’Ajuntament i l’associació, aquest centenar de barracons haurien de desapareix en els pròxims dies.

Immobilisme del govern central

L’anunci d’Hidalgo és una mesura d’urgència atès l’immobilisme del govern central davant de l’aparició de campaments en l’espai públic de la ciutat. “Un enèsim campament ha aparegut aquests últims dies a París, als voltants dels jardins d’Éole”, va recordar ahir l’alcaldessa. Segons Hidalgo, en aquest campament hi viurien unes 800 persones “en unes condicions sanitàries deplorables”. De fet, aquest lloc no és gaire lluny d’un altre campament, també improvisat, situat al nord de la capital francesa a l’altura de l’estació de metro de Stalingrad. Fins a 1.600 persones han dormit en aquest camp, que ja ha sigut desallotjat tres vegades en els últims tres mesos. Abans de l’últim desallotjament, a principis de maig, alguns dels immigrants de Stalingrad van ocupar un institut del barri aprofitant que estava tancat per reformes.

Des del juny de l’any passat, hi ha hagut una vintena de desallotjaments d’aquest tipus a la ciutat de París. Segons l’Ajuntament, la capital francesa ha invertit 14 milions d’euros per fer-se càrrec dels immigrants durant els últims 18 mesos, una inversió que aniria “més enllà de les competències obligatòries” de la ciutat.

Amnistia denuncia l’acollida que dóna Espanya

Els refugiats que, malgrat totes les traves, aconsegueixen arribar a Espanya es troben amb un sistema d’acollida que Amnistia Internacional (AI) considera “discriminatori, arbitrari, obsolet i ineficaç”, i que segons un informe presentat ahir “pot portar les persones a la indigència a mitjà termini”. L’organització recorda que la llei espanyola d’asil, que es va aprovar fa sis anys, encara no té un reglament que la desenvolupi i assenyala que la normativa no s’adequa als estàndards internacionals ni a les directives europees. “Espanya no està donant la benvinguda que es mereixen les persones que fugen de la guerra i la persecució”, diu Esteban Beltrán, president de l’entitat a Espanya, que alerta de les dificultats que es troben per a un acolliment digne i la posterior integració al país.

Espanya és, a més, un dels països de la UE que acull menys refugiats: el 2015 va rebre 14.780 peticions d’asil, mentre que Alemanya en va rebre 476.510. El govern espanyol només va oferir protecció internacional l’any passat a 1.020 persones. Madrid tampoc compleix amb els compromisos de reubicació: dels 16.000 refugiats que va dir que portaria de Grècia i Itàlia només n’ha portat 105.