Renzi mira cap a Brussel·les després de renéixer a Itàlia
El polític agafa impuls guanyant les primàries del centreesquerra
RomaAra que el centreesquerra li ha donat una segona oportunitat, Matteo Renzi pren impuls i no només aspira a reformar la política italiana sinó també l’europea. Després de guanyar diumenge les primàries del Partit Demòcrata (PD) per un marge més gran del previst, un 70% dels vots, l’ex primer ministre italià es conformarà durant uns mesos més a guiar el partit, però dictarà la línia a seguir a l’actual premier, Paolo Gentiloni, a qui promet sostenir al poder “amb gran convicció”. Renzi treballa amb la possibilitat de deixar acabar la legislatura, que s’esgota l’any que ve, sense descartar del tot eleccions anticipades.
El renovat líder del centreesquerra dedicarà aquest marge de temps com a “ premier a l’ombra” a intentar guanyar-se la confiança dels italians amb Europa com a eix de cohesió. Per recuperar el terreny perdut davant el principal adversari polític, el Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo, Renzi plantarà batalla a la UE per aconseguir més marge de despesa, així com combatre el desencant ciutadà i les polítiques que no tenen en compte les persones. Així ho anunciava, almenys, diumenge a la nit després de conèixer la victòria folgada a les primàries: “Canviar Europa és la missió històrica d’Itàlia. Ja no podem aguantar més una Europa que no s’acosta als desitjos més bells de qui vol l’ideal europeu”. Renzi es queixa d’una UE que diu als italians “com s’ha de fer un producte alimentari” i “oblida donar un cop de mà en immigració”. “Volem una Europa diferent. No estem contra la UE, sinó que volem que representi de debò els ciutadans, ja que l’alternativa al populisme és la democràcia”, va afegir.
Grillo, el rival a vèncer
Renzi es veu amb cor de donar lliçons de democràcia després de tornar a vèncer en les primàries. Ara es prepara per intentar tornar al poder amb la reforma d’Europa com a programa que li permeti unir la gran Itàlia moderada que sovint ha donat l’esquena a una esquerra percebuda com a massa desorganitzada, ideològica o ineficient. Vol oferir optimisme i, alhora, presumir de progressos reals davant de la política de protesta que predomina al Moviment 5 Estrelles. “A les primàries ha vençut qui no s’ha avergonyit del que hem fet”, va dir Renzi, defensant el programa que va impulsar al govern des del febrer del 2014 fins a la gran patacada al referèndum sobre la reforma de la Constitució italiana, el 4 de desembre passat.
“Alguns volen fer creure que la política és morta, però quan homes i dones s’ajunten i miren amb amor i orgull la pròpia terra, aquestes persones són capaces de tot”, va dir en referència als 1.848.658 votants del Partit Demòcrata que diumenge van votar. Com li retreuen els adversaris polítics, es tracta d’un milió de votants menys que en les primàries del 2013, que van dur-lo a la secretaria del PD per primer cop. Però Renzi ho veu com “un triomf de la democràcia” perquè les primàries es van fer en ple cap de setmana llarg, i després de mesos molt durs per a la formació, que ha vist la dimissió de Renzi al desembre i l’escissió d’una part de l’ala més esquerrana fa unes setmanes.
Renzi és conscient que els votants italians estan decebuts, però el polític toscà es proposa escriure “una pàgina nova”. Vestit amb americana i corbata, es presenta com un home que ha après dels errors i que mira de viure aquesta nova etapa “amb humilitat i responsabilitat”.
Renzi defuig l’acusació de tenir una visió del partit personalista, però no pensa fer les paus amb els rebels que van marxar de la formació. Pretén teixir aliances amb l’esquerra que se li ha allunyat, però a través de l’associacionisme, no dels partits. En canvi, el renovat líder del PD diu que vol donar un cop de mà a qui ha gosat desafiar-lo des de dins del partit: el ministre de l’Interior, Andrea Orlando (que va obtenir un 19,5% dels vots), i el governador de la Pulla, Michele Emiliano (amb un 10,49%).
L’autèntic rival, per a Renzi, és Grillo, a qui atribueix “el monopoli de la por, el complotisme i la desesperació” davant de la “gran comunitat” del PD, que té “la responsabilitat de restituir a Itàlia el seu futur”.
