GUERRA AL PRÒXIM ORIENT
Internacional 02/07/2017

Els últims 200 metres per ser lliures

Uns 30.000 civils continuen atrapats al centre de Mossul i esperen que l’exèrcit iraquià els alliberi

Ethel Bonet
4 min
Uns homes ajuden una dona a sortir de les runes de Mossul.

Mossul (Iraq)Un degoteig de persones arriba a poc a poc, amb pas abatut i rostre atordit. Són famílies que han aconseguit fugir del centre històric de Mossul, al nord de l’Iraq, després que les tropes d’elit de la Golden Division de l’exèrcit iraquià obtinguessin el control de la simbòlica mesquita Al-Nuri, que va dinamitar l’Estat Islàmic fa dues setmanes. Tot just 200 metres separen el grup de les flames de l’infern en què s’ha convertit l’última batalla per recuperar el nucli antic d’aquesta ciutat, en mans dels jihadistes des del juliol del 2014.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Un supervivent descriu que els últims quatre dies han estat tancats a casa custodiats per “tres franctiradors a les teulades i dos suïcides a l’entrada” per impedir que fugissin.

“Amèrica, Amèrica!”, crida afligit un home mentre arrossega una enorme bossa de plàstic negra ajudat per un voluntari de Defensa Civil. Darrere d’ell una altra parella de voluntaris caminen sobre la runa arrossegant amb força una altra bossa negra. Després de dipositar-la a terra i recuperar l’alè, l’home, que es fa dir Mohammad Iunis, ens diu: “Aquí porto els cossos del meu pare i la meva mare. Un bombardeig de la coalició internacional els ha matat”. Els cadàvers van ser rescatats de sota la runa quan ja portaven dos dies morts, i desprenen una pudor insuportable.

L’últim metre quadrat

“A la matinada vam sentir el fort sotrac dels tancs acostant-se i gràcies a Déu venien a alliberar-nos”, explica un home de mitjana edat que, amb l’ajuda dels voluntaris de Defensa Civil, va poder fugir amb la seva filla paraplègica, tres nens petits i la seva dona embarassada.

Camí minat

El trajecte és tan difícil com la fugida, ja que al llarg del camí els jihadistes hi han deixat mines i artefactes explosius. En arribar al punt de control de l’exèrcit, algunes dones no poden evitar vessar llàgrimes d’alegria en veure que per fi estan fora de perill. Mentrestant, al costat, un grup de nens es barallen entre ells per ser el primer a beure aigua. L’escena sembla treta de l’Apocalipsi, amb cases arrasades i devastació per tot arreu. L’estampa s’agreuja perquè cada cop són més intenses i pròximes les explosions. Alguns morters impacten a menys de 100 metres, de manera que són conscients que no estan fora de perill. L’odissea encara no ha acabat per als civils de Mossul. Un cop en zona segura, després de beure aigua i fer un refrigeri, aniran a un camp de refugiats.

A 50 graus de temperatura, l’únic lloc per amagar-se del sol abrasador és una carpa de plàstic, on altres persones esperen assegudes, amuntegades les unes al costat de les altres, que un oficial els cridi per interrogar-los una per una. El procés pot allargar-se hores amb una calor infernal.

“Gràcies, gràcies per salvar-nos”, exclama alçant els braços amb gestos teatrals un dels veïns que acaba de sortir de la ciutat vella de Mossul. El seu exagerat entusiasme està condicionat per la por que els militars el considerin sospitós d’haver col·laborat i de simpatitzar amb els jihadistes. “Hem patit molt. Aquests últims dies han sigut un infern. Ens van obligar a quedar-nos a casa sense aigua, electricitat i gairebé sense menjar. Estàvem condemnats a morir en un atac aeri o de fam o per trets de franctiradors de l’Estat Islàmic”, explica Hariyah, de 60 anys.

Fugida de jihadistes

Un altre veí recorda que el 5 de juny, quan va començar l’ofensiva per recuperar la ciutat vella, les famílies de membres de l’Estat Islàmic van ser portades a llocs segurs, mentre que als civils se’ls va deixar allà per fer-los servir d’escuts humans. “Si intentaves anar-te’n et retenien i t’amenaçaven de fer esclatar una bomba”, explica un noi de 20 anys mentre espera ser interrogat.

Ahmed, que viu al davant d’Al-Nuri -des d’on l’Estat Islàmic va proclamar el “califat”- va ser testimoni de la destrucció de la mesquita i el seu minaret. “Eren les deu de la nit i mirava per la finestra quan vaig veure una potent resplendor seguida d’una explosió. Si hagués sigut un atac aeri, s’hauria sentit el brunzit de l’avió i hauria caigut d’un sol cop el minaret. Vaig sentir diverses explosions”, sentencia.

Cos a cos

Malgrat l’entusiasme del primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, que va anunciar l’alliberament de Mossul, encara hi queden atrapats uns “30.000 civils i 200 jihadistes per abatre”, explica a l’ARA el tinent Idris, de la unitat de Diyala de la Golden Division. En realitat, l’Estat Islàmic controla menys d’un quilòmetre quadrat, però és una zona densament poblada, amb carrerons tan estrets que “no hi caben més de dos soldats junts”, descriu el tinent Idris, el batalló del qual fa gairebé un mes que lluita, fins i tot durant el dejú diürn que imposa el Ramadà. “Hem acabat exhausts després del Ramadà. Ara hem recuperat forces i estem preparats per lluitar fins al final -afirma-. Aquesta serà una batalla difícil, cos a cos, que causarà baixes militars i s’allargarà unes setmanes”, assegura.

stats