Publicitat
Publicitat

ÀFRICA

Nigèria vota mirant a Boko Haram

El nou president haurà de fer front a una economia massa dependent dels preus dels carburants

Omplir el dipòsit de benzina i el rebost abans d’anar a votar. Això és el que han fet milers de nigerians durant les hores prèvies a les eleccions presidencial d’avui, dibuixant amb les cues en gasolineres i supermercats la imatge de les múltiples pors que generen aquestes delicades eleccions presidencials. Hi ha por a les pròpies tensions postelectorals i a les possibles incursions de la milícia islamista de Boko Haram, que ha amenaçat de boicotejar els comicis. Avituallar-se per si de cas.

Nigèria, el gegant africà, pesa. Pesa per població, per economia i per inseguretat. I ara es prepara per fer front als comicis més cenyits de la seva història amb el repte afegit de Boko Haram. Els dos candidats que protagonitzen el pols són el president sortint, Goodluck Jonathan, i el seu ja conegut rival, el general Muhammadu Buhari. El guanyador haurà de gestionar el macropaís de 180 milions d’habitants -el més poblat de l’Àfrica i el setè de tot el món- i redistribuir els fruits d’una economia que s’ha convertit en la primera potència del continent -l’any passat va avançar Sud-àfrica- però que continua ofegant més de la meitat de la població a la pobresa. Finalment, també haurà de reduir els estralls del terrorisme al nord-est, sota la pressió de la comunitat internacional, que últimament s’ho mira més de prop.

Com passa en altres països de l’Àfrica occidental, on el sud cristià es va islamitzant a mesura que es viatja cap al Sàhara, la divisió regional nord-sud a l’hora d’escollir president coincideix amb la simpatia religiosa. En el cas de Nigèria, governada històricament pels sudistes, Jonathan és el favorit del sud i per a molts cristians, mentre que Buhari, musulmà, concentra els seus fidels al nord del país, la zona políticament i econòmicament més abandonada. Precisament de l’enorme distància entre Lagos i Abuja -les capitals econòmica i administrativa, respectivament- neix la deixadesa i marginació de certes regions del nord, com l’estat de Borno, el feu de Boko Haram.

Lleialtat amb l’Estat Islàmic

Amb els anys l’abandonament de la zona ha fertilitzat en frustracions, que han donat forma a la violenta secta. Abraçats en un radicalisme religiós poc musulmà, fa dues setmanes que han jurat lleialtat a l’Estat Islàmic. La lluita contra Boko Haram ha sigut un dels pilars de les campanyes tant de Goodluck com de Buhari. El president sortint ha sigut molt criticat per no haver sabut fer front a la secta, que s’ha anat enfortint amb els anys. I Buhari, per la seva banda, proposa més mà dura.

Però la forta caiguda del preu del petroli, per un estat que en depèn al 70%, és una bufetada econòmica que suposa un repte prioritari.

L’exèrcit nigerià ha llançat una operació que, en vigílies electorals, ha aconseguit “alliberar” la ciutat de Gwoza, considerada el bastió de Boko Haram. Però, per a molts nigerians, es tracta només d’un clar cop d’efecte. Ja han vist com el seu govern jugava entre la comunicació i la propaganda en ocasions anteriors. De fet, les eleccions d’avui s’havien convocat per al 14 de febrer, però la Junta Electoral va decidir ajornar-les argüint problemes d’inseguretat al nord-est ocasionats per la milícia islamista.

D’altra banda, a les xifres de víctimes de Boko Haram -es calcula que són un miler des que ha començat l’any i més de 6.000 des del 2009- cal afegir-hi les menys comptabilitzades però sí detectades de l’exèrcit nigerià, que té un currículum tacat amb acusacions d’abusos i execucions extrajudicials. Humans Right Watch deia el 2013 que els soldats nigerians semblaven més “compromesos amb la destrucció que amb la protecció”. Una actitud que no fa més que atiar la inseguretat entre la població del nord.

Els dos candidats s’han compromès a acceptar els resultats, però el miler de morts de les passades eleccions parlen més que aquest gest simbòlic.

Més continguts de