Publicitat
Publicitat

De Nobel a Nobel: carta a Barack Obama

El Nobel de la Pau de 1980, Adolfo Pérez Esquivel, escriu al president dels EUA, que va rebre el mateix guardó l'any 2009, per retreure-li l'operació per matar Bin Laden

Benvolgut Barack, t'adreço aquesta carta fraternalment per expressar-te la preocupació i indignació de veure com la destrucció i mort sembrada en diversos països en nom de la llibertat i la democràcia, dues paraules prostituïdes i buides de sentit, acaba justificant l'assassinat i és celebrada com si es tractés d'un esdeveniment esportiu. Sento indignació per l'actitud de sectors de la població dels EUA, caps d'estat europeus i d'altres països que van sortir a recolzar l'assassinat de Bin Laden, ordenat pel teu govern i amb la teva complaença, en nom d'una suposada justícia. No es va buscar detenir-lo i jutjar-lo per crims suposadament comesos, cosa que genera dubtes. L'objectiu era assassinar-lo.

Els morts no parlen i hi ha por per l'ajusticiat que podria haver dit coses inconvenients per als EUA; l'objectiu era l'assassinat i assegurar que "mort el gos, morta la ràbia", sense tenir en compte que així no fan altra cosa que agreujar el problema.

Quan et van lliurar el premi Nobel de la pau, del qual som dipositaris, et vaig enviar una carta que deia: "Barack, m'ha sorprès molt que t'hagin atorgat el Nobel de la pau, però ara que el tens, has de posar-lo al servei de la pau entre els pobles, tens totes les possibilitats per fer-ho, d'acabar amb les guerres i començar a revertir la greu situació que viu el teu país i el món". I tanmateix, has incrementat l'odi i has traït els principis assumits en la campanya electoral davant el teu poble, com ara posar fi a les guerres d'Afganistan i Iraq i tancar les presons de Guantánamo i Abu Graib. Res d'això has aconseguit fer; al contrari, has decidit començar una altra guerra amb Líbia, recolzada per l'OTAN i per la vergonyosa resolució de l'ONU, un organisme empetitit i sense pensament propi, que ha perdut el rumb i està sotmès a les vel·leitats de les potències dominants. La base fundacional de l'ONU és la defensa i la promoció de la pau i la dignitat dels pobles. El seu preàmbul diu: "Nosaltres els pobles del món...", pobles avui absents d'aquest alt organisme.

Vull recordar a un místic i mestre que ha tingut a la meva vida una gran influència, el monjo trapenc de l'Abadia de Getsemaní a Kentucky Tomás Merton, que diu que "la major necessitat del nostre temps és netejar l'enorme massa de deixalla mental i emocional que embussa les nostres ments i converteix tota vida política i social en una malaltia de masses. Sense aquesta neteja domèstica, no podrem començar a veure. Si no veiem, no podem pensar."

Eres molt jove, Barack, durant la guerra del Vietnam, i potser no recordes la lluita del poble nord-americà oposant-se a la guerra. Les víctimes del Vietnam encara sofreixen les conseqüències del conflicte. Merton va dir, un dia que va rebre una carta que va rebre amb un segell on es podia llegir "The US Army, key to peace (l'exèrcit dels EUA, clau per a la pau)": "Cap exèrcit és clau de la pau. Cap nació no té la clau de res que no sigui la guerra. El poder no té res a veure amb la pau. Com més augmenten els homes el seu poder militar, més violen i destrueixen la pau".

He pogut compartir estones i acompanyat els veterans de guerra del Vietnam, en particular a l'activista per la pau Brian Wilson i els seus companys, que van ser víctimes d'aquella guerra i de totes les guerres.

La vida té quelcom d'imprevist i sorprenent, de fragància i bellesa que Déu va concedir a tota la humanitat i que hem de protegir per deixar a les generacions futures una vida més justa i fraternal, i restablir l'equilibri amb la Mare Terra.

Si no reaccionem per canviar la situació actual de supèrbia suïcida a la que estan arrossegant als pobles, a indrets profunds on mor l'esperança, serà difícil sortir-se'n i veure la llum. La humanitat mereix un destí millor. Saps que l'esperança és com la flor de lotus que creix en el fang i floreix amb tot els seu esplendor per mostrar la seva bellesa.

Leopoldo Marechal, aquell gran escriptor argentí, deia que "del laberint se'n surt per dalt". I crec, Barack, que després de seguir la teva ruta confonent els camins, ara et trobes en un laberint sense poder trobar la sortida i t'ensorres més i més en la violència i la incertesa, devorat pel poder de dominació, arrossegat per les grans corporacions, la indústria militar. Creus que tens els poder que ho pot tot i que el món és als peus dels EUA perquè imposa la força de les armes i envaeix països amb total impunitat. És una realitat que fa mal, però també existeix la resistència dels pobles que no claudican davant els poderosos.

Són tantes les atrocitats comeses pel teu país que donaria molta feina als historiadors, un desafiament per a ells, que hauran d'investigar i saber quines són els comportaments, la política, la grandesa i les petiteses que han portat els EUA al monocultiu de les ments que no el permet veure altres realitats.

A Bin Laden, suposat autor ideològic de l'atac a les Torres bessones, l'identifiquen com el Satan encarnat que terroritzava el món. La propaganda del teu govern l'assenyalava com a part de l'"eix del mal", i això els ha servit per declarar les guerres desitjades que el complex industrial militar necessitar per col·locar els seus productes de mort.

Saps que investigadors del tràgic 11 de setembre indiquen que l'atemptat té molt d'"autocop", com l'acció contra el Pentàgon i el desallotjament anterior als atacs de les Torres; atemptat que va donar un motiu per activar la guerra contra l'Iraq i a l'Afganistan, i ara contra Líbia. Després s'argumenta des de la mentida i la supèrbia del poder que tot ho fan per salvar el poble, en nom de "la llibertat i la defensa de la democràcia", com el cinisme de dir que la mort de dones i nens són "danys col·laterals". Això ho vaig viure a Iraq, a Bagdad, durant els bombardejos a la ciutat, sobre l'hospital pediàtric i sobre el refugi de nens que van ser víctimes d'aquells "danys col·laterals".

La paraula buida de valors i continguts, on a l'assassinat se l'anomena mort; i a Bin Laden, els EUA per fi l'han "mort". No tracto de justificar Bin Laden sota cap concepte, estic en contra de tot tipus de terrorisme, sigui el que cometen aquells grups armats com el terrorisme d'Estat que el teu país exerceix en diverses parts del món recolzant dictadors, imposant bases militars i intervenint-hi amb les armes, exercint la violència i el terror per mantenir-se en l'eix del poder mundial. Només hi ha un únic "eix del mal"? Com l'anomenaries?

Serà per aquest motiu que el poble dels EUA viu amb tanta por a les represàlies dels qui ells diuen "l'eix del mal"? És el simplisme i la hipocresia de justificar allò injustificable.

La pau és una dinàmica de vida en les relacions entre les persones i els pobles; és un desafiament a la consciència de la humanitat. El seu camí és feixuc, quotidià i esperançador, un camí on els pobles són constructors de la seva pròpia vida i de la seva pròpia història. La pau no es regala, es construeix, i això és el que et falta, noi, coratge per assumir la responsabilitat històrica amb el teu poble i la humanitat.

No pots viure en el laberint de la por i la dominació dels qui governen els EUA desconeixent els tractats internacionals, els pactes i protocols de governs que firmen però no ratifiquen cap dels acords, però parlen en nom de la llibertat i el dret.

¿Com pots parlar de pau si no complir amb res que no siguin els interessos del teu país?

Com pots parlar de llibertat quan tens tancats a les presons homes innocents, a Guantánamo, als EUA, a les presons d'Iraq, com Abu Graib, i a l'Afganistan?

¿Com pots parlar dels drets humans i la dignitat dels pobles quan els violes permanentment i bloqueges als qui no comparteixen la teva ideologia i han de suportar els teus abusos?

¿Com pots enviar forces militars a Haití després del terratrèmol però no enviar ajuda humanitària a aquest poble que pateix?

¿Com pots parlar de llibertat quan massacres els pobles del Pròxim Orient i propagues guerres i tortures en conflictes interminables que dessagnen els palestins i israelians?

Barack, mira cap amunt en el teu laberint, pots trobar l'estel que et guiï, tot i que sàpigues que mai el podràs aconseguir, com bé ho diu Eduardo Galeano.

Mira de ser coherent entre el que dius i fas, és l'única forma de no perdre el rumb. És un desafiament de la vida.

El Nobel de la pau és un instrument al servei dels pobles, mai per a la vanitat personal.

Et desitjo molta força i esperança i esperem que tinguis el coratge per corregir el camí i trobar la saviesa de la pau.

Més continguts de