Internacional 21/12/2016

Obama prohibeix les prospeccions a l'Àrtic i a l'Atlàntic nord

L'objectiu és blindar el seu llegat abans de l'arribada al poder de Donald Trump, que vol revertir tota la política ambiental del president sortint

Coral Davenport / The New York Times
4 min
Imatge de l'oceà Àrtic aquest estiu.

WASHINGTONEl president dels EUA, Barack Obama, ha anunciat aquest dimarts la prohibició de les prospeccions petrolieres en àmplies zones de l'Àrtic i la costa atlàntica, en un intent de fixar el seu llegat mediambiental i que no pugui ser revertit ràpidament pel seu successor, Donald Trump.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Obama invoca una disposició menor d'una llei de 1953, la llei de la plataforma continental exterior, que assegura que li dóna l'autoritat per actuar unilateralment en aquestes terres. Mentre que alguns presidents havien utilitzat aquesta llei per protegir temporalment petites zones, la prohibició ara de perforar el fons de l'oceà des dels estats de Virgínia a Maine i a gran part de la costa d'Alaska obre un nou horitzó. Tot apunta que el destí d'aquesta mesura seran els tribunals federals.

"Mai s'havia fet fins ara", explica Patrick Parenteau, professor de legislació ambiental a l'Escola de Dret de Vermont. "No hi ha jurisprudència. És un terreny desconegut".

Aquesta decisió –considerada pels partidaris com a creativa i qualificada d'abusiva pels opositors– és un més dels esforços d'Obama per protegir les seves polítiques davant les promeses del seu successor que les vol revertir. Va ser en aquest marc que Obama va urgir els països del món a fer realitat l'acord de París contra l'escalfament del planeta, per evitar els entrebancs que podia suposar l'arribada al poder de Donald Trump.

Els ecologistes comparen l'ús que Obama fa de la llei de 1953 per prohibir noves perforacions amb l'ús que va fer de la llei sobre l'aire net del 1970 per forçar els estats a deixar enrere els combustibles fòssils i apostar per les energies renovables.

Final de mandat accelerat

No és inusual que els presidents escurin les últimes setmanes de mandat per intentar blindar el seu llegat, assegura Kenneth R. Mayer, politòleg de la Universitat de Wisconsin. La setmana passada, el govern d'Obama va emetre una norma per impedir que els estats retinguin fons federals destinats a la planificació familiar que serveixen per finançar avortaments, una mesura que entrarà en vigor dos dies abans que Trump assumeixi el càrrec.

També s'han pres mesures d'urgència en el camp educatiu i es va negar el permís per construir un oleoducte a Dakota que havia despertat l'ira dels indis americans, entre altres qüestions. Però encara que sembli molt, no és la cursa contra rellotge que els experts coincideixen que es va viure els últims dies de presidència de Bill Clinton.

"El govern de Bush i el d'Obama han intentat no actuar precipitadament", analitza Susan Dudley, que va revisar la regulació adoptada en els últims anys de l'administració de George W. Bush. Però cap dels presidents anteriors no havia ensopegat amb un successor com Trump.

El futur president menysté el canvi climàtic com un engany alimentat per la Xina i ha atacat les regulacions ambientals d'Obama, que considera responsables de la destrucció de llocs de treball. Més important encara, ha promès que l'extracció de gas i petroli en terres i aigües dels EUA serà una característica central del seu programa econòmic. I és per això que tot apunta que no deixarà la prohibició de perforar adoptada per Obama sense resposta.

En molts casos, Trump i un Congrés republicà en línia amb les visions del nou president serà capaç de revertir algunes de les regulacions ambientals més recents d'Obama. Però la inventiva del president sortint per buscar legislacions on fonamentar les seves decisions pot suposar un obstacle gran per, almenys, allargar els terminis abans que el seu successor pugui fer marxa enrere.

Protecció conjunta amb el Canadà

L'anunci de dimarts prohibeix la perforació en aproximadament el 98% de les aigües de l'Àrtic que són jurisdicció del govern federal, una regió que és l'hàbitat de diverses espècies en perill d'extinció incloent-hi óssos polars i balenes de Groenlàndia. També bloqueja la perforació davant de la costa de l'Atlàntic –al voltant de diferents colònies de corall– des de Norfolk, Virgínia, fins a la frontera canadenca.

El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, també ha anunciat, gairebé al mateix temps, la prohibició de noves perforacions en aigües àrtiques canadenques.

"Aquestes accions, i les accions paral·leles del Canadà protegeixen un ecosistema sensible i únic, diferent de qualsevol altra regió de la terra", ha dit Obama en un comunicat. "Reflecteixen l'avaluació científica que, fins i tot amb els alts estàndards de seguretat que els nostres països han posat en marxa, els riscos d'un vessament de petroli en aquesta regió són significatius i la nostra capacitat per netejar-lo tenint en compte les dures condicions climàtiques de la zona és limitada".

Els que s'oposen a l'agenda ambiental d'Obama asseguren que no esperen altra cosa de Trump que accions per anul·lar aquesta prohibició legal.

"No veiem que això pugui ser per sempre", diu Andrew Radford, un assessor polític a l'Institut Americà del Petroli, que fa lobi a favor de les companyies petrolieres.

"De la mateixa manera que el president Bush va revertir una acció anterior del president Bill Clinton, similar a la que Obama acaba d'adoptar, tenim l'esperança que l'administració Trump s'ho farà venir bé per revertir aquesta decisió i esperem amb interès treballar perquè això passi", diu Radford.

stats