Obama titlla d'"error" que es rebutgi el seu veto a la llei de l'11-S

WashingtonLa reacció de Barack Obama a la primera anul·lació d’un dels seus vetos presidencials des que va arribar al poder -i quan és a punt de deixar-lo- no es va fer esperar. El president dels Estats Units va titllar la decisió del Congrés d’“error” i de “perillós precedent” hores després de la votació.

El legisladors van rebutjar dimecres el seu veto a la llei coneguda com a Justícia Contra els Promotors del Terrorisme (JASTA, en les seves sigles en anglès), que permet als familiars de les víctimes de l’11-S demandar el govern de l’Aràbia Saudita pel seu suposat paper en els atacs terroristes del 2001. El cop de l’òrgan legislatiu contra Obama arriba poques setmanes després del 15è aniversari d’aquests atemptats.

“Crec que és un error -va assegurar a la televisió CNN-. És un precedent perillós i un exemple de per què de vegades has de fer el que és difícil, i m’hauria agradat que el Congrés hagués fet el que era difícil”. La gran majoria dels legisladors de la Cambra de Representants i del Senat van votar per anul·lar el veto del president a la llei.

Immunitat dels països

Obama va dir que el vot del Congrés no l’havia sorprès, ja que “és difícil votar contra les famílies de l’11-S, especialment abans d’unes eleccions”. Segons ell, però, “hauria sigut el correcte”, ja que pot provocar l’aprovació de lleis recíproques que vagin contra els Estats Units.

“Si eliminem aquesta noció d’immunitat sobirana, llavors els nostres homes i dones d’uniforme al voltant del món podrien començar a veure’s afectats per lleis recíproques”, va afirmar visiblement enfadat. Per a ell, el seu veto no tenia res a veure amb l’Aràbia Saudita, que ha amenaçat amb represàlies.

Quinze dels 19 atacants de l’11-S eren ciutadans saudites, però el país àrab, un aliat clau dels EUA, ha negat en diverses ocasions qualsevol relació amb els atacs que van causar gairebé 3.000 morts.

Per la seva banda, el director de la CIA, John Brennan, va advertir que la legislació tenia “greus implicacions” per a la seguretat nacional. “El seu costat negatiu és potencialment immens”, va advertir.

Tant Brennan com la Casa Blanca creuen que la decisió del Congrés debilita el principi d’immunitat sobirana i obre el camí perquè els EUA siguin objecte de demandes. Aquest principi “protegeix els funcionaris dels Estats Units, i es basa en la reciprocitat”, segons Brennan. “Si no respectem aquest estàndard per als altres països, posem en perill els nostres funcionaris”, va afegir el director dels serveis secrets nord-americans.

Debilitat d’Obama

El president Obama ha emès 12 vetos presidencials durant els seus gairebé vuit anys de presidència. El que va fer efectiu contra la llei de l’11-S és el primer que és anul·lat per una majoria aclaparadora de les dues cambres legislatives del país.

El vot revela, per a alguns, la debilitat del president al final del seu segon i últim mandat. Des de les eleccions legislatives del 2014 els republicans tenen el control tant de la Cambra de Representants com del Senat. Tot i així, Obama manté la popularitat entre els ciutadans. Des de l’inici de la campanya per a la Casa Blanca, no ha deixat de millorar el seu suport. En part, segurament, perquè els dos candidats possibles a succeir-lo, Hillary Clinton i Donald Trump, són els més impopulars de la història electoral del país.

Amb la primera anul·lació d’un veto presidencial seu, Obama creu que el país queda en una posició delicada. Els Estats Units, que tenen bases militars, operen amb drons i despleguen missions d’intel·ligència a tot el món, podrien ser subjecte d’accions legals a l’exterior. Tot i així, Terry Strada, presidenta de Famílies Unides per la Justícia contra el Terrorisme, no creu que la llei sigui contraproduent per als EUA. “Si no financem organitzacions terroristes ni matem gent, no ens hem de preocupar per res”, va dir.