Publicitat
Publicitat

La UE crea el registre de passatgers

Les policies europees tindran accés a totes les dades dels viatgers aeris per lluitar contra el terrorisme

Les policies dels 28 estats de la Unió Europea sabran a partir d’ara si has agafat un avió, en quin seient viatges, quin equipatge portes o si vas contractar el vol per agència o en una pàgina web. Després de cinc anys de negociacions, l’Eurocambra va donar finalment ahir llum verda a la creació d’un registre europeu de dades de passatgers (PNR, en les seves sigles en anglès). Segons la normativa aprovada, les aerolínies estaran ara obligades a informar els estats membres de la UE de les dades de les persones que viatgin en avió fora i dins de territori comunitari, amb l’objectiu de poder seguir el rastre de possibles terroristes.

El PNR europeu és pràcticament una realitat. Només falta que els ministres de l’Interior ho ratifiquin la setmana vinent. La nova base de dades emmagatzemarà durant cinc anys la informació personal de tots els viatgers que volin dins i fora de la UE. Per als que viatgin a un tercer país, el registre de dades serà obligatori, mentre que en els vols intracomunitaris serà voluntari, tot i que els ministres de l’Interior ja s’han compromès que també s’incloguin. Durant els primers sis mesos aquesta informació serà visible per a les autoritats i forces de l’ordre dels Vint-i-vuit. Després d’aquest període, i fins que sigui eliminada al cap de 5 anys, només s’hi podrà accedir sota autorització judicial i si hi ha indicis de terrorisme.

L’objectiu del registre és detectar possibles sospitosos de terrorisme i lluitar contra el fenomen dels combatents estrangers: centenars d’europeus que viatgen a Síria o l’Iraq per enrolar-se a les files jihadistes i tornen disposats a fer atemptats. És el cas del cervell dels atemptats de París, Abdelhamid Abaaoud, que va viatjar a Síria i va tornar al seu país suposadament en avió, malgrat tenir una condemna a Bèlgica.

Però el llarg debat generat a les institucions europees per la creació del PNR ha posat sobre la taula de nou la dicotomia entre seguretat i llibertats. Els dubtes sobre els riscos que un registre d’aquest tipus genera per a la privacitat i la protecció de dades va portar molts eurodiputats a bloquejar-ne l’aprovació ja el 2013. Després d’innombrables esmenes, tensos debats a l’Eurocambra i el bloqueig, les negociacions es van reprendre el gener del 2015, després dels atacs contra Charlie Hebdo i el supermercat kosher a París. Els atemptats del novembre a la capital francesa i els atacs recents a Brussel·les han acabat per desbloquejar un acord que semblava impossible. Mentre que populars i conservadors britànics hi han estat majoritàriament a favor, socialdemòcrates i liberals han mantingut una divisió que es va fer palesa en la votació d’ahir. Finalment, es va aprovar amb 461 vots, amb Timothy Kirkhope, el conservador britànic encarregat de les negociacions del registre a l’Eurocambra, fent un sospir d’alleujament.

Un dels principals punts de bloqueig era el temps que les autoritats tindrien les dades, que en la primera proposta era de cinc anys. Finalment, s’ha acordat que només els primers sis mesos siguin d’accés obert. També es crearà una unitat de vigilància per evitar vulneracions. A més, per prevenir atemptats contra la intimitat, només s’inclourà informació relacionada amb la naturalesa del viatge, i no hi haurà detalls personals com l’ètnia, el sexe, l’edat, l’orientació sexual i opinions polítiques. Els països s’han compromès a aplicar la norma aviat. El ministre espanyol de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ja va avançar que espera aplicar-la al juny.

Amb el Canadà i els EUA

La normativa és molt semblant a la que la UE ja té amb el Canadà i els Estats Units, des del 2011 i el 2012, respectivament, fruit també de negociacions molt complexes. Kirkhope admetia ahir que l’eina “no és una vareta màgica”, però al·legava que països com el Regne Unit l’han aplicat des de fa 10 anys i ha donat bons resultats. Tot i així, França també té un registre de passatgers aeris propi.

Però el debat sobre la privacitat pot no acabar aquí. El PNR amb el Canadà, en el qual s’ha inspirat l’europeu, està a l’espera que el Tribunal Europeu de Justícia es posicioni sobre la seva legalitat.

Més continguts de