Publicitat
Publicitat

Nobel de la Pau

La primera presidenta africana i la seva mà dreta

L'activista liberiana Leymah Gbowee va construir les bases de la pau que van acabar amb la segona guerra civil de Libèria l'any 2003 i van culminar amb l'elecció d'Ellen Johnson-Sirleaf al capdavant del govern de la república

L'actual presidenta de la república africana de Libèria va arribar al poder l'any 2006 després del període de transició que va seguir la caiguda del règim de Charles Taylor. Antiga executiva bancària i funcionària de l'ONU, Ellen Johnson-Sirleaf ja havia intentat arribar a la presidència l'any 1997 però va ser precisament l'exsenyor de la guerra qui va fer-se amb el poder. La guardonada és la primera presidenta d'una república africana i encapçala un país que va quedar devastat per les dues guerres civils que va patir entre 1989 i 2003. Sirleaf encara la setmana vinent les eleccions presidencials on parteix com a preferida per renovar el càrrec.

La seva compatriota també guardonada, Leymah Gbowee, és en gran part responsable de l'ascensió de Johnson-Sirleaf a la presidència liberiana. Durant 14 anys, la república va ser el camp de batalla on s'enfrontaven la dictadura militar i els rebels armats que la volien combatre. Leymah Gbowee va fundar el moviment Acció Massiva de les Dones de Libèria per la Pau, que va ajudar a posar fi a la segona guerra de Libèria l'any 2003. El moviment, que va començar amb un grup de dones cantant i resant en un mercat de peix, va iniciar una vaga sexual: mentre va durar el conflicte, es van negar a mantenir relacions sexuals amb els seus marits.

Malgrat les diferències ètniques i religioses, Gbowee va unir les dones cristianes i musulmanes de Libèria per protestar arreu del país contra les violacions, els assassinats i les malalties de transmissió sexual que els provocaven els mateixos militars que s'emportaven els seus fills per convertir-los en els nens soldat de l'exèrcit de Charles Taylor.

Més continguts de