Refugiats sota la neu

Atenes / BarcelonaLa setmana passada el ministre d’Immigració grec, Ioannis Mouzalas, donava per fet un pla de condicionament tèrmic als camps de refugiats de Grècia: “Ja no hi ha cap refugiat o immigrant vivint sota el fred”. Quaranta-vuit hores després, dissabte passat, l’arribada d’una onada de fred siberià va deixar en evidència el govern grec. Els refugiats han sigut de les principals víctimes de les baixes temperatures que han paralitzat el país.

Moltes de les 63.000 persones que segueixen encallades arreu del territori grec ho han patit en pròpia pell. Al nord de Grècia, alguns camps han arribat als -12 ºC i l’únic mecanisme per escalfar-se, en algunes ocasions, són les estufes elèctriques o la llenya. A més, organitzacions humanitàries han denunciat els talls de subministrament elèctric en alguns punts. Un informe de Human Rights Watch alertava al novembre que la majoria de camps de refugiats no estaven condicionats per a l’hivern. Només en 15 dels 40 camps de Grècia es planejava instal·lar calefacció. El principal objectiu del govern i l’ACNUR era substituir les tendes per unitats d’habitatges prefabricades. Però a hores d’ara encara hi ha desenes de tendes a tot al país.

Dormir sobre una manta glaçada o canviar-se uns mitjons amb una sensació tèrmica de -15 ºC són només algunes de les situacions infernals viscudes pels 1.000 refugiats que fins ahir van estar dormint en tendes de campanya al recinte de Mória, a Lesbos. La neu va cobrir les teles fines d’aquests fràgils habitacles de roba i començava a amenaçar la salut dels que lluitaven per vèncer el fred. Els termòmetres van arribar a registrar fins a -7 ºC.

“Aquestes famílies abandonades sota la neu i la pluja gelada estan pagant el preu del cinisme europeu i del seu execrable tractat amb Turquia”, lamenta Clement Perrin, coordinador general de Metges Sense Fronteres a Grècia. El recinte de Mória, convertit en un centre de detenció des del març, gairebé dobla la seva capacitat i allotja 5.800 refugiats que esperen que se’ls reconegui l’asil.

Una solució molt provisional

A causa de la falta d’espai, el govern grec ha suplicat reiterades vegades a les institucions europees que els permetin traslladar els 15.000 sol·licitants de protecció internacional a la Grècia continental, però Brussel·les s’hi ha negat. “Si hi ha un nombre considerable de tendes a les illes és perquè hi ha un nombre excessiu de refugiats i per les restriccions que imposa l’acord entre la UE i Turquia”, explica una font del govern a l’ARA. Els representants de la resta d’estats membres, que no han absorbit ni tan sols un 5% dels refugiats de Grècia i Itàlia, han assenyalat el govern grec com l’únic responsable de la tragèdia. La Comissió Europea ha dit que s’ajudarà Grècia davant d’aquesta situació “insostenible”.

El ministre d’Immigració grec, per la seva banda, ha assumit la responsabilitat en l’àmbit personal i governamental per aquests fets. Per a molts, la resposta de l’executiu ha arribat tard. No va ser fins dilluns que es van començar a traslladar les persones més vulnerables als centres d’acollida i als hostals de l’illa de Lesbos. I ahir va atracar a Lesbos un vaixell de guerra amb capacitat per a 500 persones que pretén allotjar els refugiats exposats al fred gèlid de Mória.

Cauen un 70% les peticions d’asil a Alemanya el 2016

Alemanya va rebre 280.00 peticions d’asil el 2016, un 70% menys que l’any anterior, quan hi va haver 890.000 sol·licituds, segons va informar ahir el ministeri de l’Interior alemany. Més d’una tercera part dels expedients presentats són de ciutadans sirians, mentre que un 17% són afganesos i un 13% iraquians. El govern alemany es va felicitar ahir que s’ha incrementat el ritme d’anàlisi dels casos, de manera que l’any passat se’n van resoldre gairebé 700.000 dels presentats els anys anteriors. Malgrat tot, hi ha pendents de resoldre encara 434.000 expedients.

L’onada de fred castiga la ruta dels Balcans

Les baixes temperatures a l’Europa de l’Est castiguen aquests dies els refugiats que són al pas fronterer entre Sèrbia i Àustria. Aquesta setmana un centenar d’immigrants s’aplegaven a les portes del país austríac amb temperatures per sota dels -20 ºC. Amb l’objectiu d’entrar en territori de la Unió Europea, els refugiats es neguen a ser traslladats a centres d’acollida per por de perdre l’oportunitat de travessar la frontera, ser deportats o registrats en territori serbi. El país veí, Hongria, governat per l’ultradretà Viktor Orbán, és obertament contrari a obrir les seves fronteres per acollir refugiats. Mentre que la resposta d’Hongria és la de declinar qualsevol entrada de grups d’immigrants, l’agència de refugiats de les Nacions Unides, l’ACNUR, parla de fins a 5.600 persones que estan en centres d’acollida serbis. Aproximadament 1.000 malviuen al fred dels carrers de Belgrad, i es neguen a ser atesos en centres per por de ser deportats o ser registrats en un país on només són de passada. A Sèrbia i a l’exrepública iugoslava de Macedònia, la Creu Roja proporciona menjar calent, roba i informació als immigrants indocumentats. Una quarantena de persones han mort a Europa per culpa de l’onada de fred.