Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

“L’antiimperialisme contamina la visió de l’esquerra sobre Síria”

Robin Yassin-Kassab i Leila al Shami són britànics d’origen sirià. L’un, periodista i escriptor; l’altra, bloguera. Publiquen 'País en llamas. Los sirios en la revolución y en la guerra'

Robin Yassin-Kassab i Leila al Shami són britànics d’origen sirià. L’un, periodista i escriptor; l’altra, bloguera. Tots dos han viscut a cavall del Regne Unit i el Pròxim Orient, i tenen les arrels a Síria. Ara publiquen Burning country. Syrians in revolution and war, editada en castellà per Capitán Swing ( País en llamas. Los sirios en la revolución y en la guerra). Expliquen que la insatisfacció sobre el relat que s’estava donant de la guerra és el que els va empènyer a col·laborar en aquest llibre. Volien donar veu als sirians de la revolució, als que no surten a les notícies, explicar la seva revolta i per què aquesta revolta, malauradament, ha acabat convertint-se en una guerra civil.

Què és el que no s’estava explicant sobre Síria?

Leila al Shami: La història dels sirians que van fer la revolució. Sembla mentida, però és la sensació que teníem el Robin i jo. S’ha parlat de l’extremisme islamista, de la crisi de refugiats, de la situació humanitària, però no de micropolítica.

Robin Yassin-Kassab: Sí. Hi ha hagut hores i hores de cobertura sobre la guerra a Síria, però, tot i així, al món anglosaxó almenys, la majoria de gent pensa que es tracta d’una lluita entre un dictador secular i jihadistes. La majoria de sirians no volen ni el dictador ni els jihadistes, però molts no ho saben. Quan diem a la gent que a Síria hi ha més de 700 consells locals democràtics, construïts pels veïns, se sorprenen. Els revolucionaris sirians són l’alternativa als jihadistes i al dictador.

Citeu l’expresoner polític Yassin al-Haj Saleh, que diu que “l’esquerra occidental no sap gairebé res sobre Síria”.

L.: No és només que no sàpiguen res, sinó que no sembla que vulguin saber res. S’han cregut la propaganda de Baixar al-Assad [el president sirià], que diu que és víctima d’un complot islamista, d’un complot estranger. La revolució va començar com la lluita d’un poble oprimit i prou.

R.: Hi ha un discurs a l’esquerra, antiimperialista, que contamina la visió sobre el que està passant. He sentit més d’un cop que els Estats Units han orquestrat la revolta perquè volen fer fora el govern com van fer a l’Iraq. És absurd, a Síria la gent va sortir al carrer arriscant la seva vida perquè patien la dictadura, no perquè un govern estranger, que tampoc els agrada, els digui el que han de fer. Hi ha un punt de racisme en aquestes afirmacions.

Qui és Razan Zaitune, a qui dediqueu País en llamas ?

L.: Vaig treballar amb la Razan molts anys. Era una activista que es va convertir en una figura cabdal de les protestes. Va obrir un centre de documentació de violacions dels drets humans, no només del règim, sinó de tots els grups armats. Lluitava contra tots els autoritarismes. El 2013 la van segrestar i no n’hem sabut res més. Per a mi ella representa la revolució.

R.: Sovint ens demanen: “Tu a quina milícia dones suport?” Jo comprenc que molta gent no té altre remei per salvar la vida que unir-se a una milícia, però jo a qui dono suport és a gent com la Razan. Als actors civils que reclamen democràcia. Fa una setmana a Idlib, una província molt conservadora, un líder d’Al-Qaida havia de fer un discurs. La gent de la ciutat el va fer fora, li van dir: “No estem interessats en la teva guerra internacional, ni en el teu autoritarisme, surt de la nostra ciutat i de la nostra mesquita”. Aquesta és la revolució siriana.

Al llibre lamenteu una manca de solidaritat internacional que sí que han rebut els kurds.

L.: En termes de solidaritat internacional, els moviments kurds a Europa sempre han tingut una gran xarxa de suport. Això ajuda. A Síria, el que passava al Kurdistan tenia molta més visibilitat. Però les experiències d’autogovern i l’empoderament de les dones també s’han donat a altres regions.

R.: El PYD [el principal partit dels kurds a Síria] ha fet coses bones però és un grup autoritari que té complicitats amb Al-Assad. No representa tots els kurds, que han sigut represaliats pel règim.

I les converses d’Astana i Ginebra?

R.: Són un teatre. Qui les lidera és Rússia, que està cometent crims de guerra cada dia al país. I no hi està representada la societat civil.

Més continguts de