Rússia i França reforcen l’aliança antiterrorista

MoscouEl president francès, François Hollande, va viatjar ahir a Moscou amb un objectiu: convèncer Rússia perquè se sumés a una coalició internacional per combatre l’Estat Islàmic (EI). I ho va aconseguir, però no sense tenir abans un parell de gestos en favor del Kremlin.

Hollande va titllar de “molt greu” que Turquia abatés un caça rus dimarts a la frontera turco-siriana i va assenyalar que l’episodi no es podia repetir. El líder francès sabia que arribava a la capital russa en un moment de tensió màxima per aquest incident i, a diferència dels seus socis nord-americà i turc, va donar el condol al seu homòleg rus, Vladímir Putin, pel pilot que va morir. També va estendre el seu dol a les 224 víctimes de l’atemptat reivindicat per l’EI contra un avió rus al Sinaí.

Putin no va trigar a estendre la mà: “Hem acordat intercanviar informació amb França i altres països de la regió per saber quins territoris estan ocupats per una oposició sana, no terrorista, i evitar bombardejar aquestes zones”. L’home fort de Rússia sap que aquest és un dels punts més criticats del seu operatiu. De fet, els EUA han denunciat reiterades vegades que l’aviació russa aprofita l’operació per atacar els rebels sirians de l’“oposició moderada” al president Baixar al-Assad, l’únic aliat de Moscou a la regió.

Així doncs, va quedar clar que França i Rússia tenen un objectiu comú: l’Estat Islàmic, del qual tots dos països han sigut víctimes. Però en la compareixença posterior a la reunió dels dos líders també es van fer evidents les discrepàncies que fan trontollar l’ambiciosa coalició internacional del president francès.

Mentre que Hollande va manifestar que Al-Assad no pot tenir un paper principal en el futur de Síria, Putin va dir que el destí del president sirià ha d’estar en les mans del seu poble. Aquesta simple qüestió és el principal motiu de per què els EUA no se sumen a aquesta nova aliança, ja que ells volen derrocar Al-Assad.

Putin no va deixar lloc a malentesos i va donar suport clarament al president sirià. “Crec que la lluita antiterrorista requereix presència de tropes en sòl sirià i, ara per ara, només l’exèrcit del president Al-Assad hi és. Crec que és el nostre aliat en la lluita contra el terrorisme i li donem el nostre suport”, va dir.

Però el president rus va afluixar la corda quan es va mostrar disposat a treballar amb la coalició internacional existent. “Respectem la coalició que lidera els EUA i estem disposats a col·laborar-hi. Però si hi ha països que no ho volen, podem estudiar un format diferent”, va dir. Putin va donar a entendre així que l’aliança que pretén França acabarà sent un ens paral·lel a l’existent perquè Washington i Ankara, socis a Síria, mai acceptaran Moscou al seu grup. Sobretot Turquia, ja que, després de l’incident del caça, Putin l’acusa de comprar petroli a l’EI i ajudar, així, a finançar la seva infraestructura terrorista.

De fet, el ministeri de Defensa de Rússia ha frenat tota cooperació militar amb Turquia pel caça abatut dimarts. I el govern rus va anunciar ahir que en dos dies presentaria sancions contra Ankara, entre les quals econòmiques.

Sancions de Rússia a Turquia

El Kremlin podria jugar amb la mateixa carta de pressió que ha fet servir en nombroses ocasions amb Ucraïna: la suspensió del gas rus. El 2014, Rússia va subministrar a Turquia 23.300 milions de metres cúbics de gas natural, gairebé el 60% de les necessitats d’Ankara. Aquest gas se subministra a través d’Ucraïna i el gasoducte subaquàtic Blue Stream, que travessa el mar Negre. Les restriccions podrien afectar també l’ambiciós projecte de gasoducte Turkish Stream, amb què Rússia pretenia evitar haver de transportar el seu gas per Ucraïna. A més, el ministre rus de Desenvolupament Econòmic, Aleksei Uliukàev, va afirmar que des de Moscou podrien reduir vols xàrter i regulars, i va recordar que la llei els permet restringir l’ús de l’espai aeri.

Tot i les tensions, la marató diplomàtica d’Hollande li està donant resultats. No tan sols Rússia ha optat per les operacions antiterroristes conjuntes, sinó que el Regne Unit i Alemanya també li han donat el seu suport. Londres ho farà compartint dades d’intel·ligència i Berlín amb desplegament militar a la zona. El gran repte que tenen al davant és deixar de banda els interessos personals per poder treballar junts com a aliats contra el terrorisme internacional.