Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

El president comunista rebutja l'austeritat dictada per la 'troica'

Xipre assumeix la presidència europea mentre espera el rescat

Quan la República de Xipre assumeixi la presidència de torn de la Unió Europea, aquest diumenge, hi haurà un aspecte en què es podrà identificar amb aquesta comunitat de 495 milions d'habitants desgastada per la crisi: Xipre està, també, gairebé arruïnat.

El que havia de ser un moment d'orgull per a aquesta petita nació aïllada de gairebé 800.000 habitants s'ha convertit en un esdeveniment incòmode i vergonyós. El país, que té la banca totalment exposada als problemes grecs, va veure's forçat dilluns a demanar un rescat. Els economistes estimen que Xipre necessita almenys 10.000 milions d'euros per apuntalar el seu deute públic i el sistema financer.

Només poques hores abans de l'anunci, el seu president comunista, Demetris Christofias -que s'ha autoanomenat "l'ovella roja d'Europa"-, havia atacat la Unió Europea, amb l'argument que la troica operava com una "força colonial" demanant mesures d'austeritat draconianes a països que ja estaven al caire de l'abisme, i feia referència així al seu germà gran, Grècia.

Christofias, que afronta eleccions generals l'any vinent, també ha intentat evitar fins a l'últim moment el rescat i les retallades que impliquen, pressionant durament Rússia i la Xina per obtenir més préstecs, sense èxit.

Mentre el mantra de l'antiausteritat ressona entre molts europeus, d'altres temen que Christofias, un incondicional del president rus, Vladímir Putin, i l'únic líder comunista dels Vint-i-set, pugui utilitzar el seu nou càrrec a Brussel·les com a púlpit i desestabilitzar encara més una comunitat ja de per si dividida. "Christofias ha tingut sempre una actitud ambivalent cap a la UE", explica Fiona Mullen, una analista xipriota. "Prové d'un partit que sovint ha tingut més la mirada cap a l'est que cap a l'oest", afegeix.

Però no és només aquesta posició contra l'austeritat la que preocupa els líders europeus. Una cable enviat del 2009 des de l'ambaixada nord-americana a Xipre fins a Washington filtrat per Wikileaks posava de manifest que Christofias ha elogiat Fidel Castro, ha donat la benvinguda al nou ambaixador de Veneçuela a Nicòsia, ha alabat l'Iran i ha vilipendiat l'OTAN. Aquests punts de vista podrien complicar les delicades negociacions en política exterior, tot i que els diplomàtics xipriotes insisteixen que el país assumirà honestament el rescat financer.

Però per sobre de tot això, la presidència de Xipre estarà eclipsada per la seva llarga disputa amb Turquia, i subratllarà les ja tenses relacions entre Brussel·les i Ankara, que des de fa anys manté suspeses les seves possibilitats d'annexionar-se a la Unió. El govern turc ja ha avançat que boicotejarà la presidència.

La difícil divisió amb Turquia

Qualsevol intent d'integració de Turquia a Brussel·les ha topat amb la divisió xipriota des del 1974 entre la part grega i la turca. Una resolució del conflicte s'ha convertit en requisit indispensable perquè Ankara s'uneixi a la UE. Europa vol que Turquia obri els seus ports i aeroports a Xipre, però Ankara insisteix que la UE hauria d'acabar amb el seu embargament al nord.

Però la pau es podria segellar gràcies al descobriment recent de grans reserves de gas natural en aigües territorials. Turquia ha paralitzat fins ara qualsevol explotació amb vaixells de guerra. El ministre de Comerç i Energia xipriota, però, ha avançat últimament amb cautela que "l'energia podria ser un catalitzador per a la reunificació".

Més continguts de