Publicitat
Publicitat

Burundi marxa del Tribunal Penal Internacional

És el primer país a retirar-se de la cort de l'Haia, en un moment en què investiguen crims de guerra per la repressió ordenada pel president Nkurunziza

Pas insòlit el de Burundi, que sortirà del Tribunal Penal Internacional (TPI) i es convertirà en el primer país a passar de les paraules als fets i fer reals les amenaces de diversos mandataris africans d'abandonar la jurisdicció de la cort de l'Haia, a la qual acusen de centrar-se  en la persecució dels líders africans per interessos neocolonialistes.

Fa una setmana, les dues cambres ja van aprovar la retirada i ara la mesura s'ha fet efectiva amb la signatura del president, Pierre Nkurunziza, que ha promulgat la llei que confirma la suspensió de la ratificació de l'Estatut de Roma, el text que dóna origen al TPI. 

"La República de Burundi es retira de l'Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional (TPI), adoptat a Roma el 17 de juliol del 1998", es llegeix en el text signat ahir dimarts a la nit per Nkurunziza, que està sent investigat per la fiscalia de la cort per les presumptes violacions dels drets humans que es cometen al país des de l'abril del 2015.

300.000 desplaçats

L'onada de violència i repressió arran de l'anunci del president d'optar a un nou mandat ha provocat milers de morts i el desplaçament de 300.000 persones

L'actual clima bèl·lic que pateix el país va arrencar amb l'anunci que Nkurunziza es presentaria a unes terceres eleccions, malgrat que la Constitució limita a dos els mandats presidencials, i va provocar una forta protesta popular als carrers, que va ser contestada fortament per la policia. La repressió ordenada pel govern es va fer notar en forma d'execucions extrajudicials, tortures, violacions, detencions arbitràries d'opositors i desaparicions forçades. La tensió ha obligat més de 300.000 persones a fugir de casa seva i refugiar-se als països veïns.

El mes passat l'ONU va acusar en un informe el govern de Burundi d'orquestrar i ordenar la repressió brutal que va deixar l'horror de desenes de cadàvers escampats pels carrers de la capital. Nacions Unides ha recordat avui al govern africà que encara que marxi de la jurisdicció del TPI ha de continuar col·laborant-hi .

Però les ONG de drets humans alerten que la decisió de marxar de l'Estatut de Roma posa en perill la investigació oberta per la fiscal en cap del TPI, la gambiana  Fatou Bensouda, que ja va haver de retirar els càrrecs contra el president de Kènia Uhuru Kenyatta, per falta de proves en la causa per suposats crims de guerra després de les eleccions del 2007 en què van morir 1.200 persones a causa de la repressió. 

Kènia és un dels grans estats africans que més durament ha qüestionat la feina i l'eficàcia del TPI denunciant que pràcticament només investiga i persegueix delictes a l'Àfrica. Cada cop són més els països que s'afegeixen al malestar, i fins i tot Sud-àfrica, que encara es manté al continent com el referent democràtic i amb el cos legislatiu més avançat, també ha amenaçat d' abandonar la cort. De fet, els sud-africans han protagonitzat un dels actes més hostils contra l'Haia en amagar i protegir de la justícia el president del Sudan Omar al-Baixir, en cerca i captura des del 2009 per crims de guerra i contra la humanitat.

9 dels 10 casos que actualment té oberts el TPI són per grans violacions de drets humans a l' Àfrica. Avui, la cort ha condemnat l'exvicepresident de la República Democràtica del Congo  Jean-Pierre Bemba per haver pagat suborns per influir en els testimonis i falsificar proves en el judici per crims de guerra que el va condemnar a 18 anys de presó.