Internacional 31/08/2016

L'hora de la veritat per a Rousseff

El Senat del Brasil vota avui la més que probable destitució de la presidenta d'esquerres

Marta Rodríguez
4 min
Un ninot amb la cara de Lula descansa sota la bandera brasilera, a la manifestació a favor de la presidenta Dilma Rousseff.

BarcelonaL'hora de la veritat per a Dilma Rousseff. Avui a partir de les quatre de la tarda el Senat del Brasil té previst votar la destitució de la presidenta, apartada del càrrec des del passat mes de maig acusada de maquillar el dèficit públic per fer quadrar els pressupostos. Gairebé amb tota seguretat, la presidenta haurà de cedir el poder a Michel Temer, qui va ser el seu vicepresident i que es va aliar amb altres partits de l'oposició per al judici polític que avui acaba. L'última enquesta publicada a la portada del diari 'O Globo' estima que els favorables al cessament de Rousseff estan ara per ara a un senador de la majoria qualificada de dos terços necessària perquè es faci efectiu: 53 vots a favor, 21 en contra i set indecisos.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Finalment el Partit dels Treballadors de Rousseff ha aconseguit que hi hagi dues votacions: la primera per a la destitució i la segona per si la presidenta quedarà inhabilitada per exercir càrrec públic, que si surt a favor, no podrà presentar-se de nou fins d'aquí vuit anys quan ja tingui 76 anys.

'Impeachment' contra Rousseff

A l'abril el Parlament va votar a favor del judici polític, l''impeachment', contra la presidenta, que es va quedar en minoria a la cambra en perdre el suport de la majoria de partits que donaven suport al seu govern format per 15 partits.

A Rousseff no se l'acusa de corrupció, sinó d'haver "maquillat" les xifres del dèficit públic en utilitzar fons dels bancs públics per pagar programes socials, una comptabilitat que han practicat tots els seus antecessors.

En la seva intervenció, Rousseff es va presentar com a una víctima de la pressió de les elits econòmiques i socials del país i va alertar que si es consuma la seva destitució, com sembla que finalment passarà, "el Brasil està a punt d'un cop d'Estat" perquè s'aconseguirà per una votació de 81 senadors el què no s'ha aconseguit a les urnes. Rousseff va guanyar el 2014 la seva segona reelecció amb el 51% dels sufragis.

El Parlament vota la fi de Dilma

Si tot segueix com està previst, aquesta tarda quedarà envestit Michel Temer com a nou president del Brasil. Ell serà qui esgotarà la legislatura fins a les eleccions de finals del 2018. Temer és el líder del Partit del Moviment Democràtic del Brasil (PMDB), la formació amb més diputats al Congrés i fins a l''impeachment' la crossa de Rousseff. Des de la destitució provisional de la presidenta, ell ha estat el president interí i com a tal va ser l'encarregat de donar per inaugurats els recents Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, on va rebre una xiulada tan gran que es va excusar per la seva absència en la cerimònia de cloenda. La seva formació tampoc no s'ha salvat de les esquitxades per corrupció i en els seus tres mesos de govern interí ha perdut fins i tot un parell de ministres, també per corrupció.

Petrobras / Lava Jato

La corrupció brasilera té un nom propi: la gran petroliera Petrobras, un cas que ha debilitat el govern de Rousseff i ha acabat per esquitxar Lula, el gran referent de l'esquerra, artífex dels programes contra la pobresa extrema que han aconseguit que milions de brasilers passin a formar part d'una classe mitjana encara feble. És conegut com a cas Lava Jato (Rentacotxes, en portuguès) perquè l'escàndol arrenca en una benzinera el març del 2014.

Petrobras és la gran empresa pública del Brasil, la nineta dels ulls dels governs de Lula i l'actual presidenta. Gestiona 2,5 milions de barrils de petroli diaris i ocupa més de 80.000 treballadors. Fins que va saltar l'escàndol, el seu volum de negoci i l'evolució eren una bona falca per al govern, però les investigacions policials han anat revelant una gran conxorxa per inflar contractes de grans obres a canvi de suborns.

Les xifres són astronòmiques i converteixen el cas en el més greu de la democràcia brasilera. Segons la fiscalia, en una dècada es van desviar fins a 8.000 milions de dòlars i, a falta de les dades finals, es calcula que es van arribar a perdre més de 30.000 milions de dòlars.

Entre els detinguts, processats i investigats hi ha polítics de tots els partits, càrrecs governamentals i empresaris –l'elit que ha controlat el país durant dècades–, que pactaven els preus del suborn. Els investigadors assenyalen que els involucrats actuaven com una autèntica màfia criminal amb l'únic objectiu de desplomar l'empresa petroliera.

El Tribunal Suprem ha decidit apartar cautelarment del seu càrrec el president del Congrés dels Diputats, Eduardo Cunha, acusat de corrupció per aquest cas, per evitar que pugui ser nomenat president interí si Rousseff és cessada a mitjans d'abril i l'ara vicepresident Temer el substitueix i ha de viatjar a l'estranger. Si fos així, Cunha estaria al capdavant de l'executiu.

Lula da Silva

Ja feia mesos que el nom de Lula apareixia al costat de l'escàndol de Petrobras però, a principis del mes de març, el jutge Moro va sorprendre tothom ordenant la seva detenció de matinada, i pocs dies després que l'expresident anunciés la seva intenció de tornar a ser candidat del Partit dels Treballadors en les eleccions del 2018. Des de llavors, el país encara s'ha polaritzat més i sovintegen les protestes als barris benestants de les capitals brasileres en contra dels dos dirigents d'esquerra i també als carrers més populars a favor del govern.

A Lula, el fiscal l'acusa de blanqueig de capitals, ocultació de patrimoni i falsificació de documents en aquesta xarxa de Petrobras i al juliol la fiscalia el va imputar per obstrucció a la justícia i es troba a un pas de ser jutjat.

Tant Lula com Rousseff s'han defensat de les acusacions alertant que la justícia intenta fer un "cop d'estat" polític, en un país molt sensibilitzat que ha patit dictadures militars.

stats