Internacional 10/05/2016

L'acord entre la UE i Turquia per a la devolució de refugiats penja d'un fil

La negativa d'Erdogan a modificar la llei antiterrorista turca, una de les exigències europees, pot obligar a suspendre el pla. Eurodiputats denuncien que Ankara denega el dret a demanar asil d'immigrants retornats

Laia Forès
3 min
Uns joves refugiats sirians miren a fora des del camp de Reyhanli, a Turquia. Reuters

Brussel·lesL'acord entre la Unió Europea i Turquia per tornar a aquest país els refugiats que arriben a Grècia –una polèmica mesura per frenar el flux d'immigrants a Europa– podria tenir els dies comptats. La caiguda la setmana passada del primer ministre del país i artífex de l'acord per la part turca, Ahmet Davutoglu, pot dinamitar l'acord.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La conseqüència més immediata de la renúncia forçada de Davutoglu per les seves diferències amb el president del país, Recep Tayyip Erdogan, és el canvi de to del govern turc davant l'acord amb la Unió Europea. Erdogan no veu amb bons ulls l'apropament polític al club europeu i ja ha anunciat que no modificarà la llei antiterrorista del país, una decisió que si s'acaba complint obligaria a suspendre l'acord dels refugiats.

La revisió de la norma antiterrorista és una de les 72 condicions imposades pels socis europeus a canvi de suprimir els visats per als ciutadans turcs que entren a la UE. La liberalització dels visats és, al seu torn, una exigència de Turquia per acceptar rebre la devolució de refugiats. Precisament la setmana passada, la Comissió Europea va donar el seu vistiplau a la supressió de visats dels ciutadans turcs de cara al juny, però la decisió encara ha de ser ratificada tant pels estats membres com pel Parlament Europeu.

Sense votació a l'Eurocambra

Davant la negativa d'Erdogan a complir amb els compromisos amb la UE, els grups polítics majoritaris de l'Eurocambra han anunciat aquest dimarts que no donaran suport a la supressió de visats per als ciutadans turcs. "Si Ankara rebutja aprovar la revisió de la llei antiterrorista, la UE no pot i no ha de donar la liberalització de visats", ha assegurat el líder dels socialistes al Parlament Europeu, Gianni Pitella. Els tres grans grups polítics de l'hemicicle, populars, socialistes i liberals, s'inclinen per no dur a terme la votació.

Un altre exemple de l'allunyament entre Brussel·les i Ankara després de la renúncia del primer ministre turc és l'anul·lació d'una reunió d'alt nivell prevista per a divendres entre la UE i Turquia per parlar de la supressió de visats. La Comissió Europea ha intentat treure ferro a l'anul·lació de la cita i una portaveu ha assegurat que els contactes "regulars" amb les autoritats turques segueixen amb normalitat.

Retornats sense dret a demanar l'asil

L'acord entre la UE i Turquia –que ja està en marxa– implica que els immigrants que arriben a Grècia procedents de Turquia, la majoria ciutadans que fugen de guerres, siguin retornats a terres turques. Posteriorment, només alguns dels refugiats que tinguin dret a asil seran acceptats per la UE i repartits entre els diferents estats membres. Turquia rebrà com a compensació 6.000 milions d'euros fins al 2018.

Eurodiputats de l'Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica (GUE/NGL) han denunciat que el govern turc no està complint amb les condicions pactades amb la UE per als immigrants retornats a territori turc. Segons un grup d'eurodiputats de GUE/NGL que acaba de tornar de Turquia, el govern d'Ankara nega el dret a demanar asil a refugiats que la UE ha deportat. "En aquesta visita hem pogut veure de primera mà que Turquia no és un país segur", ha assegurat l'eurodiputada Marina Albiol (Esquerra Unida).

Els eurodiputats de l'Esquerra Unitària asseguren que s'han entrevistat directament amb refugiats procedents de països com l'Afganistan que els han explicat que no han pogut demanar l'asil ni a Grècia ni a Turquia, així com amb organitzacions no governamentals. També denuncien que hi ha immigrants –inclosos menors d'edat– tancats en centres que funcionen com una presó i no tenen en molts casos ni accés a un telèfon ni a assistència legal.

stats