Aquest diumenge, Serrat es torna RAR
Antoni Bassas entrevista el cantautor en un número que també s'apropa al Poble-sec, a l'essència gastronòmica del Mediterrani i a la bellesa de les petites coses
Barcelona"Les meves cançons continuaran acompanyant la gent quan jo ja no hi sigui i això em sembla fantàstic". Aquesta és una de les confidències que Joan Manuel Serrat ha fet a Antoni Bassas en l'extensa entrevista que ocupa les pàgines centrals del RAR d'aquest diumenge. Plegats, cantautor i periodista passen revista a un ampli ventall de temes: des de records d'infància fins a l'actual situació política i social a Catalunya. També conversen sobre 'Antología desordenada', el nou disc de Serrat, que aplega 50 de les cançons més simbòliques de l'artista amb l'objectiu de celebrar els seus 50 anys de carrera.
A partir de les melodies contingudes a l''Antología', el RAR proposa a la resta de pàgines del suplement un joc de connexions purament serratianes. Així, la lletra de 'El meu carrer' ens trasllada al carrer Poeta Cabanyes que, situat al centre del Poble-sec, és el lloc "fosc i tort, amb gust de port i nom de poeta" on Serrat va passar els primers anys de la seva vida. I, els rítmics acords de 'Mediterráneo' ens remeten al valor gastronòmic de l'oli d'oliva, essència de la dieta dels pobles que s'arrodolen al voltant del nostre mar, "de Algeciras a Estambul".
A la revista de diumenge, un gran pòster d'objectes minúsculs ens recorda també la importància d''Aquellas pequeñas cosas' i unes increïbles imatges antigues de la Catalunya rural acompanyen poèticament la lletra de 'Cançó de matinada'. Tampoc no falten més reflexions sobre d'altres icones de l'imaginari de Joan Manuel Serrat: des de la pacient tieta, "la que sempre té un plat quan arriba el Nadal", fins a l'abnegada Penélope, aquella dona endiumenjada que esperava pacient a l'andana el seu Ulisses, l'amant que li havia promès tornar abans de fer-se vell ("antes de que de los sauces caigan las hojas").
